Campdàsens

Sitges

Conjunt arquitectònic conformat per un petit nucli d'hàbitat, una torre de defensa, un edifici de culte i diverses instal·lacions d'explotació agropecuària. Possiblement, les restes de l'antic castell de Campdàsens es localitzin en aquest indret, restant visible únicament la torre de defensa, de planta quadrada i exempta. Els seus costats presenten mesures aproximades entre 5,5 i 6 metres i la seva alçada supera els 10 metres, amb coberta de teules de doble vessant. La porta d'accés se situa al primer pis, i devia estar conformada originàriament per un arc de mig punt que ha perdut les dovelles externes. Avui dia s'identifica també un accés inferior, d'arc rebaixat, obert posteriorment. El parament dels murs està constituït per un aparell de pedra d'escassa qualitat, cohesionat amb morter de calç terrós i sense presentar una clara ordenació en filades regulars. Conserva diverses finestres i elements en forma d'espitllera. Pel que fa al nucli d'hàbitat, cal destacar la complexitat de la seva volumetria, que pot atribuir-se, en primer lloc, a l'agrupació de diversos habitatges amb els seus corresponents annexos; i també al fet que el creixement d'aquestes estructures hagi estat gradual i a les pròpies característiques de l'arquitectura popular de tipus rural. Destaca el conjunt que conforma l'església i les estructures d'habitatge que la flanquegen, pel fet de mostrar una alineació comuna de les seves façanes, a mode de carrer. Pel que fa a aquestes vivendes, la que ocupa la banda esquerra de l'església correspon a la masia o nucli d'hàbitat més important. La seva façana principal únicament és visible des de l'era o pati descobert i consta d'un accés situat a la planta baixa i conformat per una porta d'arc de mig punt -realitzat amb maons massissos disposats a sardinell- i brancals de carreus de pedra. En el primer pis s'identifiquen diverses finestres rectangulars, amb els brancals i les llindes igualment realitzades en pedra. S'observa, finalment, el ràfec de la coberta de teules disposada a dues aigües. La façana externa de la casa consta de dos balcons ampitadors al primer pis i de dues finestres al segon, així com de la porta rectangular que dóna accés al mencionat pati de la casa. La vivenda que se situa al costat dret de l'església presenta un frontis molt senzill, prototípic de l'arquitectura popular rústica, que consta d'una porta d'arc rebaixat i una finestra, ambdues situades a la planta baixa i d'un balcó amb ampit que ocupa el centre de la planta superior. Finalment, l'església podria emmarcar-se dins d'un estil neoclàssic de tendència historicista. El frontis apareix delimitat per angles de carreus disposats en forma de pinta. En el centre s'identifica la portalada d'accés, amb un gran frontó circular que descansa sobre un fris llis. Aquest darrer apareix suportat per dues columnes amb capitells corintis, que incorporen la creu grega com a motiu decoratiu. Sobre la porta s'identifica una rosassa que disposa d'una reixa metàl·lica a la que figura la data de 1853. Aquesta obertura disposa d'un guardapols conformat per una motllura que culmina en dos capitells amb motius figuratius i florals. El coronament de l'edifici incorpora un registre de petites arquacions cegues, de clara inspiració romànica, i una cornisa; clou amb la doble espadanya constituïda per dos arcs de mig punt decorats per guardapols idèntics a l'anterioment descrit. El remat d'aquest element és graonat i disposa d'una gelosia circular central decorada amb quadrifolis. Pel que fa a la resta de construccions annexes, cal destacar la seva escassa qualitat constructiva, amb paraments de paredat ordinari i elements arquitectònics realitzats amb maó massís, les cobertes de teula i la distribució arbitrària de les obertures. En general, es tracta de corts i corrals, dependències destinades a la maquinària agrícola, magatzems i també algun habitatge menor.