Can Planes
Sitges
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Conjunt d'edificacions del que destaca una masia, amb els seus annexes, i una torre quadrada. La masia consta de tres edificacions bàsiques; d'una banda es distingeix el que pot considerar-se l'habitatge principal, en segon lloc una nau destinada a usos agrícoles i, en darrer terme, una segona vivenda o habitatge secundari. Totes aquestes construccions estan unides, de manera certament arbitrària, i responen a un creixement espontani, en el que l'arquitectura popular ha cobert les necessitats, sense aplicar un planejament previ. L'habitatge principal consta de dos nivells d'alçada (pb + 1p) i presenta coberta a doble vessant. Llevat de la torre, semblaria correspondre a la zona més antiga d'ocupació. La porta d'accés mostra forma d'arc de mig punt i està conformada per dovelles de pedra. S'identifica també una finestra amb reixa semicircular que s'ajusta als models purament urbans del segle XIX. La nau que es localitza a continuació mostra una planta aproximadament rectangular i consta d'un porxo conformat per pilars de totxana, en obra vista, que suporten una terrassa descoberta, delimitada per una barana d'obra llisa. Aquestes dependències semblen haver-se emprat per a usos exclusivament agrícoles. En darrer terme, s'identifica un edifici configurat com a habitatge, probablement secundari o d'ús temporal. No mostra cap element arquitectònic rellevant, llevat de diverses obertures distribuïdes anàrquicament, entre elles un balcó amb volada de pedra i barana metàl·lica de ferro forjat. Pel que fa a la torre de defensa, aquesta presenta planta quadrada, gairebé rectangular, i aproximadament 11 metres d'alçada màxima conservada. Les mides del seu interior són uns 3,5 metres de costat. Destaca l'escassa amplada dels seus murs, de tan sols 0, 60 metres. L'accés se situa en el nivell corresponent al primer pis i està conformat per una porta adovellada d'arc de mig punt i brancals de carreus de pedra disposats en forma de pinta. Un altre tret característic d'aquesta construcció és el paredat irregular en què estan realitzats els murs, a base de pedra desbastada de diverses mides i arrebossat de morter de color terrós, parcialment conservat en la meitat superior; tan sols en els angles s'identifiquen carreus de pedra pròpiament dits. Pel que fa a altres obertures originals, cal mencionar una petita finestra conformada per llinda i brancals monolítics; la resta d'obertures visibles són de forma rectangular i van ser practicades sobre el parament inicial. El coronament de l'estructura no s'ha conservat i en l'actualitat consta d'algunes filades de totxana. Únicament s'aprecien les restes parcialment conservades d'un matacà que ocupava la part superior.
Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest conjunt disposa del tipus de protecció I. Els edificis estan catalogats com a tipus C. Aquesta masia també figura en les disposicions del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal com a edificació rural que s'ha de reconstruir i rehabilitar, sempre respectant els volums existents i sense alterar la composició original.
Història
Es tracta d'una torre que devia formar part del sistema defensiu de la quadra de Campdàsens, a l'igual que la torre veïna de Ca l'Amell. No és, però, possible concretar si la iniciativa de la seva construcció va ser del senyor feudal o dels pagesos que habitaven l'indret. No es coneixen dades documentals de la seva construcció, tot i que tipològicament el seu aixecament pot emmarcar-se cronològicament en la baixa edat mitjana, tot i que alguns dels seus trets constructius apunten a una tradició clarament romànica. El fet que estigui situada a escassa distància de Can Planes, va pensar que la seva funció defensiva estaria relacionada amb aquest habitat o amb altres cases properes. Pel que fa a la masia, dita antigament "Font de ses Gallines", pertanyia a la família Planes, almenys des del segle XVI i des de 1799 va passar a ser propietat de la família Querol, a qui pertany encara en l'actualitat.
Bibliografia
"Catalunya Romànica" (1992). Vol. XIX. El Penedès. L'Anoia. Barcelona "Els castells catalans" (1971). Vol. III. Barcelona "Gran geografia comarcal de Catalunya" (1982:290). Vol. 5. Barcelona MATEOS, R. (2003) "Història de Garraf". Sitges COLL, I. (1982) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 1957 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)