Inscripció commemorativa de can Finestres
Castellgalí

    Bages
    Can Finestres, Boades.
    Emplaçament
    Mas Finestres, carretera BV-1229, després del vial de l'autopista

    Coordenades:

    41.68533
    1.86821
    405807
    4615458
    Número de fitxa
    08061-110
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Contemporani
    Segle
    XIX
    Any
    1812
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Simbòlic
    Titularitat
    Privada
    08297 CASTELLGALÍ
    Autoria de la fitxa
    Cortés Elía, Maria del Agua

    A la paret exterior de cal Finestres, tocant la carretera de Sant Vicenç al Pont de Vilomara BV-1229, hi ha una placa i una capella que recorden el pas de la Mare de Déu de Montserrat. La inscripció està gravada en una placa de pedra amb una creu a la part superior. A sobre hi ha una fornícula a la paret de la casa, amb marc de fusta molt senzill que resguarda a l'interior unes rajoles amb la imatge de la Mare de Déu de Montserrat i les muntanyes al fons, amb l'anagrama M a sota. La capella es troba a una ampliació de la casa feta possiblement en aquesta època. La inscripció diu: PER DAVANT D'AQUÍ PASSÀ I DISCANSÀ LA IMATGE DE NOSTRA SEÑORA DE MONTSERRAT. LO DIA 10 D'AGOST DE L'AÑY 1812. RESTAURADA EIXA INSCRIPCIÓ L'AÑY 1885.

    La inscripció va ser restaurada el 1885.

    Cal Finestres es troba al peu de la carretera BV-1229, per tant al peu del lloc per on passava l'antic camí Ral de Manresa, al seu pas per Castellgalí. A les darreries del segle XVIII hi hagueren queixes a causa del mal estat en què es trobava la ruta del Coll de Daví, cosa que motivà que s'hi fessin reparacions i que es projectés un millor traçat del camí. Amb tot, les obres serien abandonades definitivament, car pels volts del 1804 es començà la construcció d'un nou camí que unia Manresa amb la carretera de Barcelona a Madrid per Can Maçana. Tot i que aquesta nova ruta, a causa de les guerres napoleòniques i d'altres dificultats, no s'acabà fins el 1835, va significar la decadència del camí ral de Coll de Daví, malgrat que encara fos utilitzat pel transport a bast de cotó des del port de Barcelona a les indústries tèxtils de Castellgalí i Sant Vicenç de Castellet. (Ferrando i Roig, Antoni. Cròniques de bandolers de Sant Llorenç de Munt. El camí ral de Barcelona a Manresa. p.114). Durant la Guerra del Francès (1808-1814) Sant Jaume de Vallhonesta (SantVicenç de Castellet) va exercir les funcions de caserna militar. L'hostal va acollir el "quarter general" d'un ampli territori on s'exercia el comandament central d'altres punts de vigilància del Bages Sud i del Vallès. L'historiador Joaquim Sarret i Arbòs explica en el llibre Manresa en la Guerra de la Independència, 1808-1814 la captura de 260 francesos que s'escapaven de Manresa en retirada pel camí ral. El 4 d'abril de 1810 els francesos, després que feia dies que estaven lluitant a Manresa, decidien abandonar la ciutat aprofitant la foscor de la nit, cap a les 12 o la 1, dirigint-se cap a Barcelona pel tradicional camí de Coll de Daví. Una petita guàrdia havia observat els seus propòsits i se'n va preparar una persecució, amb el resultat d'alguns morts i presoners. La imatge de la Mare de Déu de Montserrat va ser traslladada en processó des del santuari fins a Manresa l'any 1812 per agrair la retirada de l'exèrcit francès de la zona de Manresa.

    Sarret i Arbós, Joaquim. Manresa en la Guerra de la Independència 1808-1814. Manresa, 1922.