Hostal Sant Marçal
Montseny

    Vallès Oriental
    Coll de Sant Marçal
    Emplaçament
    Poc després del Km.28 de la ctra. BV-5114

    Coordenades:

    41.80347
    2.42037
    451849
    4628118
    Número de fitxa
    08137 - 115
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Medieval
    Modern
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XI-XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Altres
    Titularitat
    Privada
    001702400DG52G0001EJ
    Autor de la fitxa
    Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.

    L'Hostal és un edifici construït al segle XVIII aprofitant part de l'estructura d'una casa prioral medieval. És un edifici de planta en forma de "L", amb un cos longitudinal que s'adossa al costat de migdia de la capella de Sant Marçal. El frontis del volum principal consta d'un eix d'obertures d'arc pla de pedra carejada amb el portal centrat. Consta de planta baixa, pisi i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. L'altre edifici també consta de tres nivells d'alçat i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les obertures es disposen formant eixos i són totes d'arc pla de pedra carejada. El tractament exterior dels murs es manté arrebossat amb morter de calç al principal, mentre que l'altre s'ha repicat deixant la pedra vista.

    Actualment encara funciona com a hostal i restaurant.

    Antic monestir benedictí que està documentat des de l'any 1053. Va ser erigida l'any 1066 com a abadia pel bisbe Guillem de Balsareny i l'any 1097 ja consta com a priorat de Sant Esteve de Banyoles. Els monjos van deixar el lloc poc després per anar a Santa Magdalena de Mosqueroles o Sant Marçal de Baix, però el bisbe de Vic els va fer retornar l'any 1104, quan fou consagrada de nou. Entre els anys 1135 i 1140 va tenir un nou abat de nom Elies que li va permetre durant aquest període de temps passar de priorat a abadia. A l'església hi ha documentat un altar de Santa Maria des de principi del segle XIII i en tenia cura un sacerdot de Santa Maria de Mosqueroles. A partir del segle XIV a Sant Marçal només hi va quedar un sacerdot i un o dos monjos. L'any 1624, quan ja no hi havia vida monàstica, el priorat i les seves rendes van passar a la Congregació Claustral benedictina. En època moderna ja consta com a sufragània de Sant Julià de Montseny, amb cementiri propi. L'any 1725 la casa prioral va ser renovada. A la capella només s'hi diu missa el dia del seu aplec, mentre que la casa prioral fa molts anys, que s'utilitza com a hostal per a excursionistes i visitants.

    COMAS, P.; CASTELLS, J. (1994). Esglésies i ermites del Montseny i del seu entorn. Cardedeu: Museu-Arxiu Tomàs Balvey.

    GAVIN, J.M. (1990). Inventari d’esglésies. Vol 23. Vallès Oriental. Barcelona: Pòrtic.

    Inventari del Patrimoni Construït del Parc del Montseny. Pla Especial del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona i Diputació de Girona. Any 2008.

    Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Montseny (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.

    MARTÍ, J.M, et al. (1981). Catàleg monumental de l’Arquebisbat de Barcelona. Vol I. Barcelona: Arxiu Diocesà de Barcelona.

    PLADEVALL, A., dir. (1984). Catalunya Romànica: el Vallès Occidental i el Vallès Oriental.  Barcelona: Enciclopèdia Catalana.

    PAGÈS,M. (2014). Estels, ermites i esglesioles del Montseny. Sant Celoni: Impremta Pagès.

    PLADEVALL, A. (1989). "El Monestir de Sant Marçal del Montseny", Monografies del Montseny, núm. 4. Viladrau: Amics del Montseny.