Governa
Sant Mateu de Bages

    Bages
    Demarcació de Castelltallat
    Emplaçament
    C-25, sortida 114. BV-3009 i seguir pista direcció Castelltallat, uns 1.500 m abans trencall dreta
    903

    Coordenades:

    41.79111
    1.61687
    385077
    4627508
    Número de fitxa
    08229 - 256
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Conjunt arquitectònic
    Modern
    Popular
    Medieval
    Contemporani
    Segle
    XIII-XIX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    Catàleg de masies (núm. 99)
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08229A006000340000MH
    Autoria de la fitxa
    Jordi Piñero Subirana

    Masia de grans dimensions, d'origen medieval, que està emplaçada al cim d'un turó dominant que es troba al lloc anomenat Coma de Governa, entre la serra de Castelltallat i la Solana de Governa. Aquesta masia es troba adossada a una altra, anomenada cal Genís Vell. És una particularitat que també trobem en altres masos propers, com Bertrans i can Prat Barrina. Així, el cos residencial de Governa, de planta rectangular, té adossat a l'angle nord-est cal Genís Vell (en ruïnes) i al costat de migdia una àmplia àrea de coberts. Més a llevant trobem dues construccions aïllades: una interessant pallissa i la capella nova de Santa Eugènia de Governa. La masia conserva un aspecte força arcaic, amb murs fets amb un aparell fet de carreus petits i de disposició irregular i, en general, amb poques finestres i petites, cosa que li dóna una aspecte de fortalesa. El mas veí de cal Genís també conserva una tipologia constructiva antiga, amb part d'obra feta amb opus spicatum. La masia de Governa s'ha format almenys en tres fases constructives, que són ben visibles al mur nord. La part més antiga podria correspondre a l'angle nord-oest. D'aquí la casa s'hauria ampliat cap a ponent i també cap al sud, probablement al segle XVIII, segons indiquen algunes inscripcions. La façana principal, encarada vers ponent, és molt austera. L'existència de dues grans esquerdes semblen indicar que aquest sector es va haver de refer després d'un esfondrament, tal vegada fruit d'un terratrèmol. La reconstrucció es devia fer de pressa, de manera que aquesta part conté alguns elements de tipologia diferent (com ara les dues finestres) o bé que semblen reaprofitats, com una pedra d'un forn. A la part dreta, corresponent ja a l'ampliació del segle XVIII, hi ha el portal, adovellat. A la façana de migdia les obertures, normalment emmarcades amb llindes i brancals de pedra, són lleugerament més grosses, però tota aquesta part queda parcialment tapada per la presència d'un gran cobert, situat en un terreny amb desnivell.

    Llinda a la façana principal, part dreta: 1773 i 1849 (al portal)
    Inscripcions a la façana de ponent: 176? I 1775
    Inscripció a la façana nord, al tram central: 1766
    Carreu amb una interessant inscripció (decorada amb flors als laterals) reaprofitat al portal de la pallissa: MARIA GOVERNA A FET FER LO PREZEN 1768
    Informació oral facilitada per Miquel Ferrer Serra, de cal Sec

    El lloc de Governa, dins el terme del castell de Castelltallat, és documentat des de l'any 955 amb la grafia "Guerna" i el 1031 ja amb la forma de "Governa". L'església propera de Santa Eugènia de Governa (romànica) no apareix citada fins l'any 1428. Molt probablement el mas és d'origen medieval i estaria vinculat a aquesta església. Així, l'any 1640 el culte d'aquesta església es traslladà a un temple de nova construcció que es va aixecar al costat del mas Governa. A la segona meitat del segle XVII era un dels masos principals de Castelltallat, segons les aportacions que feia per a la cera de l'església. Així mateix, en un capbreu dels Ducs de Cardona de l'any 1686 aquest mas consta associat amb els de Comallonga i Crostas. El propietari aleshores era Isidre Governa i pagava de cens sis punyeres de forment més delme de carnelatges. Tal com hem indicat, al segle XVIII la casa va ampliar-se considerablement fins a tenir les dimensions actuals. D'aquest època (1768) es conserva una inscripció que fa referència a un altre membre de la família Governa, que aleshores devia ser l'hereva: Maria Governa. En els darrers temps estava unit al mas Selves, proper al nucli de Castelltallat i junts constituïen una de les propietats més grans. Al tombant del segle XIX el propietari era Domingo Selvas Duocastella, casat amb Maria Carné Composada. El tercer fill d'aquest matrimoni fou el polític Joan Selves i Carné (1898-1934). Més tard, l'heretat es partí i les filles del van obtenir cadascuna un dels masos: Selves i Governa. A mitjan del segle XX Governa era habitat per un masover, mentre a cal Genís Vell hi vivia el seu propietari.

    AA.DD (2017). Memòries Castelltallat. Història popular de la pagesia al municipi de Sant Mateu de Bages. L'Arada, SCCL, p. 54, 65, 85, 106, 135,151, 156, 157, 221.
    BENET, Albert; MAZCUÑAN, Alexandre; JUNYENT, Francesc (1984). "Santa Eugènia de Governa", Catalunya Romànica, vol. XI "El Bages", Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 457.
    GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 99).
    PLADEVALL, Antoni (1975). "Capelles i santuaris del bisbat de Vic. Santa Eugènia de Goberna, a Castelltallat", Full Diocesà, núm. 3327 (19 de gener de 1975), Vic.