Goigs en llaor del Màrtir Sant Adrià
Sant Adrià de Besòs
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Goigs en llaor del Màrtir Sant Adrià, venerat a la seva església parroquial del Besòs. Bisbat de Barcelona, i que diuen així: Puig el martiri vos fa / en el cel triomfador: / Vulgueu ser nostre Patró / gloriós Sant Adrià. / Ric i noble naixement / Nicomèdia vos donava / un amor pur us lligava a Natàlia en casament, / qui, gentil, us inclinà / a la falsa religió./ Desitjant glòria i honor / en les grans gestes guerreres / lluiteu sota les banderes / de Maximià, emperador, / qui vostres mèrits premià / enlairant-vos a campió./ A la milícia allistat /aviat us obriu via; / vostre honor i valentia / us fan coratjós soldat. / Persó us té Maximià/ en molt gran veneració. / Furiós, l'emperador, / persegueix la gent cristiana / i amb crueltat inhumana / l'afligeix amb gran horror. A Vós se us encomanà / la guàrdia de la presó. / Vintitrès empresonats / a vostra custòdia estaven / els quals amb joia cantaven / cants de fe i d'amor sagrats. / Llur fermesa desvetllà / en Vós gran admiració. / Vós els dèieu:-¿Com podeu / mostrar-vos tan coratjosos / sabent els turments afrosos / del martiri que rebreu?- / Deien ells: - ¿Què ens pot torbar / davant l'ajut del Senyor?-/ Aquests mots roents d'amor / el vostre cor arboraven / i decidit us menaven / ala vera religió. / Ja us confesseu cristià / fins davant l'emperador/. Natàlia, vostra muller, / rep la nova amb alegria / i seguir-vos resolia / confessant la santa fe. / A la presó us visità / refermant el vostre ardor. / Els assots i cruels turments / que els botxins us propinaven / amb llur rigor augmentaven / vostres nobles sentiments. / L'emperador s'enervà / en el vostre afrós dolor. / Per fi, vostre cor refut/ dels grans turments del martiri / va colltorcé's com un lliri / ple de gràcia i de virtut. / Vostra ànima traspassà / cap a l'eternal mansió. / Tal com a Roma teniu / un temple a vostra memòria / també eix poble us dóna glòria / del Besòs a vora el riu, / on us venim a pregar / que ens lliureu d'inundació./ TORNADA. Puig nostre poble es posà / sots la vostra protecció. / vulgueu ser nostra Patró, /gloriós Sant Adrià. V. Gloria et honore coronasti eum Domine. / R. Et constituisti eum super opera manuum tuarum. / OREMUS. Praesta quaesumus omnipotens Deus: ut qui beati Adriani Martyris tui natalitia cólimus, intercessione ejus in tui nominis amore raboremur. Per Christus Dóminum Nostrum. Amen.
Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.
Història
Segons el cronista Joan Rovira i Costa hi han existit, al llarg de la història, tres goigs diferents que es cantaven a Sant Adrià en honor al Sant. Els primers daten de finals del 1700 o principis del 1800. Els segons, editats pels "Amics dels Goigs" l'any 1932 també amb música del Mossèn Francesc Bandelló. Els últims foren un encàrrec del departament de cultura de l'Ajuntament, per la inauguració de l'Església el 1949. Aquests, la lletra era de Jaume García Estragués, i la música del mateix Bandelló.
