Goigs en alabança de Nostra Senyora que’s venera en l’antiquissima església abacial del Monestir de Sant Llorenç del Munt del Vallès. Matadepera

    Vallès Occidental
    Monestir de Sant Llorenç del Munt
    Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac
    1101

    Coordenades:

    41.64122
    2.018
    418217
    4610408
    08120 - 445
    Patrimoni immaterial
    Música i dansa
    Modern
    Contemporani
    XVIII-XX
    Bo
    Inexistent
    Obert
    Religiós
    Pública
    Jordi Montlló Bolart

    Goigs en alabança de Nostra Senyora que's venera en l'antiquissima església abacial del Monestir de Sant Llorenç del Munt del Vallès - Terrassa: Lito-Sefa-Fabrés (impr.), 1979 - goigs : il. ; 31 x 25 cm. Text repartit en tres columnes. Orla de motius geomètrics. Imatge central de la Nostra Senyora, dessota el títol, que diu així:

    Primera columna:

    Puix que sou nostra llum i guia: / Mare mia / Siau nostra protectora / Verge del Munt gran Senyora. //

    La antiguitat més remota / Ja devota / Vostra imatge venerava / I la gent que us visitava / Quasi tota / Davant vostre altar pregava //

    Mare mia, ...

    Fidels que à vós acudien / I sentien / Del lliri la gran fragància / De vostre candor, amb ànsia / Oferien / Prendes de gran importància / Sent vostre nom sa alegria //

    Mare mia, ...

    Que ho digui la capella / Meravella / D’aqueix monestir famós / Que sent dedicada a Vós / Vingué ella  / A ser local portentós / Per ofertes que rebia //

    Mare mia, ...

    Cada prenda era una història / I memòria / Un record n’era cabal / I un poema original / D’honra i glòria / Dels favors d’algun mortal / Que de Bós rebuts tenia, //

    Mare mia, ...

    Tal fou sa preponderància / I importància / Que per guarda del tresor / Un monjo n’era Rector / Que amb gran ànsia / I amb fidelitat i amor / Zelosament vos servia. //

    Mare mia, ...

     

    Columna central:

    Aquí nobles poderosos / Piadosos / Aquí monjos, aquí abats / Aquí mil desemparats. / Desitjosos / De lograr vostres bondats / Tothom à Vós acudia.//

    Mare mia, ...

    Mil dos-cents vuitanta-vuit / Amb gran fruit / Un canonge fervorós / Bertran de Molins piadós / Sens descuit / De vostra Concepció joiós / La festa aquí instituïa //

    Mare mia ,...

    Lo lliri blanc de puresa / I enteresa / Heu conservat Verge pura. / De l’enemic la bravura / I feresa / Trepitgeu des d’eixa altura / Si un devot en Vós confia, //

    Mare mia, ...

    Vós de Jericó a la rosa / Olorosa / Amb raó sou comparada / Puix foreu ImmaculadaçVenturosa / De tot pecat deslliurada / Pura com la llum del dia. //

    Mare mia, ...

     

    Tercera columna:

    Vós sou l’àncora segura / Gran ventura / Dels que naveguen per Mar / I amb sa fúria féu cessar / I apertura / Dels que us saben invocar. / Suplicant à Vós maria //

    Mare mia, ...

    En conflictes horrorosos / I espantosos / I en temps de gran sequedat / De Vós s’han experimentat / Béns copiosos / Sereneu la tempestat / Tornant al cor l’alegria //

    Mare mia, ...

    El devot que en Vós confia / Cada dia / Troba empara i gran favor / Imvocant-vos de bon cor / Si porfia / De tota pena i dolor / El disllireu Verge pia //

    Mare mia, ...

    És vostra Cinta preciosa / Portentosa / Per dones atribulades / De vostra mà emparades / Poderosa / Són de mal part deslliurades / Si la porten nit i dia, //

    Mare mia, ...

    Al pagès que amb esperança, / El blat llença / Alcalcen-li fruit copiós / Mireu qu’espera de Vós / La bonança / I us darà gràcies gustós / Si el deslliureu de sequia

    Mare mia ,...

    Des d’eixa muntanya hermosa / I altarosa / Als dèbils els animeu / I als malalts salut doneu / Prodigiosa / A tot el món empareu / Essent de tots nord i guia / En la última agonia / Oh Maria

    Siau nostra protectora / Verge del Munt Gran Senyora.

    Existeixen varis exemplars, de diferents èpoques amb caixes, orles i tipografia variada impreses a Sabadell, Terrassa i a Barcelona. Aquest exemplar es preserva en el fons del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i serra de l'Obac, dipositat a la Biblioteca de Terrassa.

    Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.
    La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.

    BALLBÈ i BOADA, Miquel (1982). Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Més de mil anys d’història. Volum II, Sant Llorenç del Munt. Ajuntament de Matadepera – Caixa d’Estalvis de Terrassa.