Goigs en alabança de Nostra Senyora que’s venera en l’antiquissima església abacial del Monestir de Sant Llorenç del Munt del Vallès.
Matadepera
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Goigs en alabança de Nostra Senyora que's venera en l'antiquissima església abacial del Monestir de Sant Llorenç del Munt del Vallès - Terrassa: Lito-Sefa-Fabrés (impr.), 1979 - goigs : il. ; 31 x 25 cm. Text repartit en tres columnes. Orla de motius geomètrics. Imatge central de la Nostra Senyora, dessota el títol, que diu així:
Primera columna:
Puix que sou nostra llum i guia: / Mare mia / Siau nostra protectora / Verge del Munt gran Senyora. //
La antiguitat més remota / Ja devota / Vostra imatge venerava / I la gent que us visitava / Quasi tota / Davant vostre altar pregava //
Mare mia, ...
Fidels que à vós acudien / I sentien / Del lliri la gran fragància / De vostre candor, amb ànsia / Oferien / Prendes de gran importància / Sent vostre nom sa alegria //
Mare mia, ...
Que ho digui la capella / Meravella / D’aqueix monestir famós / Que sent dedicada a Vós / Vingué ella / A ser local portentós / Per ofertes que rebia //
Mare mia, ...
Cada prenda era una història / I memòria / Un record n’era cabal / I un poema original / D’honra i glòria / Dels favors d’algun mortal / Que de Bós rebuts tenia, //
Mare mia, ...
Tal fou sa preponderància / I importància / Que per guarda del tresor / Un monjo n’era Rector / Que amb gran ànsia / I amb fidelitat i amor / Zelosament vos servia. //
Mare mia, ...
Columna central:
Aquí nobles poderosos / Piadosos / Aquí monjos, aquí abats / Aquí mil desemparats. / Desitjosos / De lograr vostres bondats / Tothom à Vós acudia.//
Mare mia, ...
Mil dos-cents vuitanta-vuit / Amb gran fruit / Un canonge fervorós / Bertran de Molins piadós / Sens descuit / De vostra Concepció joiós / La festa aquí instituïa //
Mare mia ,...
Lo lliri blanc de puresa / I enteresa / Heu conservat Verge pura. / De l’enemic la bravura / I feresa / Trepitgeu des d’eixa altura / Si un devot en Vós confia, //
Mare mia, ...
Vós de Jericó a la rosa / Olorosa / Amb raó sou comparada / Puix foreu ImmaculadaçVenturosa / De tot pecat deslliurada / Pura com la llum del dia. //
Mare mia, ...
Tercera columna:
Vós sou l’àncora segura / Gran ventura / Dels que naveguen per Mar / I amb sa fúria féu cessar / I apertura / Dels que us saben invocar. / Suplicant à Vós maria //
Mare mia, ...
En conflictes horrorosos / I espantosos / I en temps de gran sequedat / De Vós s’han experimentat / Béns copiosos / Sereneu la tempestat / Tornant al cor l’alegria //
Mare mia, ...
El devot que en Vós confia / Cada dia / Troba empara i gran favor / Imvocant-vos de bon cor / Si porfia / De tota pena i dolor / El disllireu Verge pia //
Mare mia, ...
És vostra Cinta preciosa / Portentosa / Per dones atribulades / De vostra mà emparades / Poderosa / Són de mal part deslliurades / Si la porten nit i dia, //
Mare mia, ...
Al pagès que amb esperança, / El blat llença / Alcalcen-li fruit copiós / Mireu qu’espera de Vós / La bonança / I us darà gràcies gustós / Si el deslliureu de sequia
Mare mia ,...
Des d’eixa muntanya hermosa / I altarosa / Als dèbils els animeu / I als malalts salut doneu / Prodigiosa / A tot el món empareu / Essent de tots nord i guia / En la última agonia / Oh Maria
Siau nostra protectora / Verge del Munt Gran Senyora.
Existeixen varis exemplars, de diferents èpoques amb caixes, orles i tipografia variada impreses a Sabadell, Terrassa i a Barcelona. Aquest exemplar es preserva en el fons del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i serra de l'Obac, dipositat a la Biblioteca de Terrassa.
Història
Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.
La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.
Bibliografia
BALLBÈ i BOADA, Miquel (1982). Matadepera i Sant Llorenç del Munt. Més de mil anys d’història. Volum II, Sant Llorenç del Munt. Ajuntament de Matadepera – Caixa d’Estalvis de Terrassa.
