Goigs del Roser
Sant Llorenç d'Hortons
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Goigs del Roser de tot l'any. Versió de Mn. Romeu, que es canten a Sant Joan Samora per la festa del Roser. Entrada: Vostres goigs amb gran plaer /cantarem, Verge Maria; / puix la vostra Senyoria / és la Verge del Roser.
Cobles: Déu plantà dins Vós, Senyora,/lo Roser molt excel·lent/ quan us féu mereixedora/ de concebre'l purament,/ donant fe al missatger/ que pel cel vos transmetia,/ Déu lo pare, qui volia/ fósseu Mare del Roser. Del Sant Ventre produïda/ la planta del roser verd,/ fou dels àngels circuïda/ i servida amb gran concert;/ i restà pur i sencer/ vostre cos amb alegria/ quan florí en l'establia/ lo celestial Roser. Quan los Reis devots sentiren/ del Roser la gran olor;/amb l'estela ensems partiren/ per adorar lo Senyor,/ i trobaren ser lo ver/ de Balaam la profecia,/ com vostra Mercè tenia/ en los braços lo Roser. Gran delit vos presentava/ vostre Fill ressuscitat/ amb cinc roses que portava/ en les mans, peus i costat,/ per les quals lo Llucifer/ qui dels sants l'infern omplia/ fou robat en aquell dia,/que florí lo sant Roser. Reparada la gran erra/ que Adam per mort cruel,/ trasplantat fou de la terra/ lo Roser dalt en lo cel;/ i pujant amb gran poder/ lo partir no us entristia,/ contemplant Déu com rebia/ amb gran goig lo sant Roser. No fou de menor estima/ lo goig de l'Esperit Sant,/ quan vingué de l'altar cima/ en vostre Col·legi Sant,/ i regà aquell planter,/ que lo gran Déu elegia,/ per estar en companyia/ del celestial Roser.
Vostra vida ja acabada/ la major dels goigs sentís/ com a Déu sou presentada/ triomfant en Paradís;/ i Senyora us volgué fer/ del gran hort que posseïa,/ col·locant-vos, com devia,/ sota l'ombra del Roser. Manà vostra Senyoria/ als Frares Predicadors,/ que de vostra Confraria/ fóssen instituïdors;/ i així ells la han fundada,/ obeint vostre voler,/ dignament intitulada/ Verge i Mare del Roser. Tornada: Puix mostrau vostre poder/ fent miracles cada dia,/ preservau, Verge Maria,/ los confrares del Roser.
El goig s'ha transcrit literalment, respectant l'ortografia de l'original.
Història
Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.
La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius.
Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i es canten actualment cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), de potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arreglades també durant aquest període.
