Goigs del Roser
Sant Julià de Vilatorta

    Osona
    Caramelles del Roser
    595

    Coordenades:

    41.92257
    2.32547
    444069
    4641399
    Número de fitxa
    08220 - 317
    Patrimoni immaterial
    Tipologia
    Música i dansa
    Modern
    Popular
    Segle
    XVI
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Física
    Caramelles del Roser
    Accés
    Obert
    Científic
    Titularitat
    Pública
    Autoria de la fitxa
    Santi Riera i Subirachs

    Els Goigs del Roser daten de la primera meitat del segle XV i són atribuïts a Sant Vicenç Ferrer. El manuscrit més antic amb el text d'aquests goigs és del segle XV i es conserva a la biblioteca de Catalunya (ms. 854, folis 110 i 111).
    Van ser molt populars arreu dels Països Catalans i se' conserven moltes edicions impreses a partir del segle XVI. Els Goigs del Roser són l'origen de les caramelles i, juntament amb les corrandes, eren el repertori bàsic dels caramellaires fins a finals del segle XIX. Sant Julià de Vilatorta és l'únic poble de Catalunya que n'ha conservat la pràctica.
    Els Goigs del Roser que canten els caramellaires de Sant Julià el matí de Pasqua Florida, transmesos per tradició oral des de la fundació de la confraria l'any 1590, coincideixen literalment amb el text del manuscrit esmentat; la música però és pròpia i exclusiva de Sant Julià. Es canten alternant entre dos grups de caramellaires i un conjunt instrumental que hi fa la resposta, com es descriu en la fitxa núm. 268.
    El text dels Goigs del Roser és el següent:
    Vostres Goigs amb gran plaer
    cantarem, Verge Maria;
    puix la vostra Senyoria
    és la Verge del Roser.

    Déu plantà dins Vos, Senyora,
    el Roser molt excel·lent,
    quan us féu mereixedora
    de concebre'l purament.

    Del sant ventre produïda
    la planta del Roser verd
    fou dels Àngels circuïda
    i servida amb gran concert.

    Quan els Reis devots sentiren
    del Roser la gran olor,
    amb l'estrella ensems partiren
    per adorar el Senyor.

    Gran delit us presentava
    vostre Fill ressuscitat
    amb cinc roses que portava
    en les mans, peus i costat.

    Reparada la gran erra
    d'Adam, per mort cruel,
    trasplantat fou de la terra
    el Roser dalt en el cel.

    No fou de menor estima
    El goig de l'Esperit Sant,
    quan vingué de l'alta cima
    en el vostre Col·legi Sant.

    Vostra vida ja acabada,
    el major dels goigs sentí's
    quan a Déu sou presentada
    triomfant al Paradís.

    Puix mostreu vostre poder
    fent miracles cada dia;
    preserveu, Verge Maria,
    els confrares del Roser.

    Manà vostra Senyoria
    als Frares Predicadors,
    que de vostra Confraria
    fossin instituïdors.

    Supliquem Rosa agraciada
    què voleu Mercè de Déu
    dignament intitulada
    Verge i Mare del Roser.

    L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu.
    Al segle XIV, es varen traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV.
    Des del segle XV, els goigs varen començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es varen imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans.
    A partir del segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla.

    CARRERA, A. [et al.] (1990). Les caramelles del Roser de Sant Julià de Vilatorta. Sant Julià de Vilatorta: Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta i Caramelles del Roser, p.55-62.