Els Goigs del Roser daten de la primera meitat del segle XV i són atribuïts a Sant Vicenç Ferrer. El manuscrit més antic amb el text d'aquests goigs és del segle XV i es conserva a la biblioteca de Catalunya (ms. 854, folis 110 i 111).
Van ser molt populars arreu dels Països Catalans i se' conserven moltes edicions impreses a partir del segle XVI. Els Goigs del Roser són l'origen de les caramelles i, juntament amb les corrandes, eren el repertori bàsic dels caramellaires fins a finals del segle XIX. Sant Julià de Vilatorta és l'únic poble de Catalunya que n'ha conservat la pràctica.
Els Goigs del Roser que canten els caramellaires de Sant Julià el matí de Pasqua Florida, transmesos per tradició oral des de la fundació de la confraria l'any 1590, coincideixen literalment amb el text del manuscrit esmentat; la música però és pròpia i exclusiva de Sant Julià. Es canten alternant entre dos grups de caramellaires i un conjunt instrumental que hi fa la resposta, com es descriu en la fitxa núm. 268.
El text dels Goigs del Roser és el següent:
Vostres Goigs amb gran plaer
cantarem, Verge Maria;
puix la vostra Senyoria
és la Verge del Roser.
Déu plantà dins Vos, Senyora,
el Roser molt excel·lent,
quan us féu mereixedora
de concebre'l purament.
Del sant ventre produïda
la planta del Roser verd
fou dels Àngels circuïda
i servida amb gran concert.
Quan els Reis devots sentiren
del Roser la gran olor,
amb l'estrella ensems partiren
per adorar el Senyor.
Gran delit us presentava
vostre Fill ressuscitat
amb cinc roses que portava
en les mans, peus i costat.
Reparada la gran erra
d'Adam, per mort cruel,
trasplantat fou de la terra
el Roser dalt en el cel.
No fou de menor estima
El goig de l'Esperit Sant,
quan vingué de l'alta cima
en el vostre Col·legi Sant.
Vostra vida ja acabada,
el major dels goigs sentí's
quan a Déu sou presentada
triomfant al Paradís.
Puix mostreu vostre poder
fent miracles cada dia;
preserveu, Verge Maria,
els confrares del Roser.
Manà vostra Senyoria
als Frares Predicadors,
que de vostra Confraria
fossin instituïdors.
Supliquem Rosa agraciada
què voleu Mercè de Déu
dignament intitulada
Verge i Mare del Roser.
