Caramelles del Roser

Sant Julià de Vilatorta

El matí de la diada del Diumenge de Resurrecció, la comitiva de Caramellaires del Roser recorre solemnement els carrers del nucli antic de Sant Julià de Vilatorta, cantant les caramelles. Està formada per una setantena de persones, entre els caramellaires, els músics, els cistellaires i els infants.
La comitiva és encapçalada per l'estendard de la Mare de Déu del Roser seguida per dues rengleres de caramellaires. Aquests van vestits amb capa negra llarga, barret de copalta també negre i llaç de color morat, i subjecten amb la mà un bordó, que duu una petita placa amb l'estampa de la Mare de Déu del Roser al davant i el text dels goigs al darrera.
Els segueixen els músics, vestits amb capa llarga de color morat, barret de copalta morat i llaç de color morat.
Tres cistellaires vestits de vellut, amb faixa, barretina i espardenyes, truquen a les portes de les cases per tal de recollir les aportacions dels veïns. Duen una cistella guarnida sobre una perxa amb corda i corriola, per tal de fer-la arribar als balcons i les finestres.
Completa la comitiva un grup d'infants, amb bastons tornejats guarnits amb un pom de flors i cintes de colors.
Els goigs del Roser es canten seguint aquest patró: els dos primers versos els canten els caramellaires de la fila del costat dret, on prevalen les veus agudes; continuen els caramellaires del cantó esquerra cantant el tercer i quart vers a dues veus, on prevalen les veus greus; l'últim vers el canten simultàniament tots els caramellaires i, a continuació, els músics fan la tornada. Les altres estrofes es van enllaçant sense interrupció seguint la mateixa pauta. Per fer solemne el final, els caramellaires es treuen el barret a l'última estrofa "Supliquem, Rosa agraciada", i a la repetició del darrer vers s'hi uneix l'orquestra.
La colla de Caramelles del Roser estrena cada any, per aquesta ocasió, una caramella nova composta per algun dels autors locals, que acostuma a ser una sardana, un vals o una havanera.
Des de l'any 2006 es canten de nou les corrandes, cançons de tonada alegre, de caire popular i curt, mig improvisades, dedicades a elogiar alguna cosa o bé a criticar aspectes polítics, socials o culturals del poble o del país.
Els vilatortins preparen taules amb menjar i beure pels cantaires, en diversos llocs per on passa la comitiva caramellaire.
A Sant Julià de Vilatorta s'ha transmès aquesta tradició de generació en generació, de manera ininterrompuda, i ha perdurat la seva forma original, amb la indumentària i la intervenció instrumental. Aquest fet converteix les Caramelles del Roser de Sant Julià de Vilatorta en una de les manifestacions més genuïnes d'aquesta expressió de la cultura popular.