Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Goigs de Nostra Senyora que es canten a l'església parroquial de Santa Maria de Veciana en la festa de l'Assumpció .Els goigs diuen així:
Mare sou del Redemptor/ i en el Cel Reina exaltada: /Afavoriu protectora / al poble de Veciana. / Gran fóreu Verge sagrada / en vostra concepció / en naixement sobirana / i amb salutació. / Plena de gran resplandor / per Gabriel l'ambaixada: / Afavoriu protectora / al poble de Veciana. / La millor part escollíreu ( per ser Vós ben elegida / del poder de l'Etern Pare / amb gràcia tan fora mida. / Sou de poder infinit / la prenda més estimada: / Afavoriu protectora / al poble de Veciana. /
Llum sou Vós la més millor / en la vostra mort sagrada / quan en els fills d'Adam / resta per molts apagada. / Vulgueu-nos il·luminar / en el curs de nostra jornada: / Afavoriu protectora / al poble de Veciana. /
Els àngels molt admirats / al veure tanta bellesa / com a Aurora molt brillant / com el sol, lluna i estrelles, / penetreu aqueixos cels / Maria sou comparada: / Afavoriu protectora / al poble de Veciana. /
Muntant els Cels elevada / fou gran la suavitat / de l'olor de la puresa / que ens haveu recomanat. / Cantant tots amb melodia restàreu Vós coronada: : / Afavoriu protectora / al poble de Veciana. /
Als d'aquest poble, Senyora, no vulgueu desemparar, tenint-vos per Protectora / Mare us volgueu mostrar / i a vostre Fill suplicar / que glòria ens sigui donada: / Afavoriu protectora / al poble de Veciana. /
Mare sou del Redemptor / i en el Cel reina exaltada: / Afavoriu protectora / al poble de Veciana.
V. Pregueu per nosaltres, Santa Mare de Déu. / R. Perquè siguem dignes de les promeses de Crist.
PREGUEM: Senyor, concediu als vostres servents de fruir sempre de salut en el cos i en l'esperit; i, per la gloriosa intercessió de la sempre Verge Maria, allibereu-nos de la tristesa de la vida present i doneu-nos l'alegria de la vida futura. Per Crist, Senyor nostre. / R. Amén.
Història
Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.
La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries ,especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i es canten actualment cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), de potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.
Bibliografia
BISBAL, M.A.; MIRET, M.T; MONCUNILL, C. (2001). Els goigs a la comarca de l'Anoia. Fundació Salvador Vives.
