Goigs de Nostra Senyora de Puig de Ram, patrona de Segur
Veciana
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Goigs dedicats a la Marededéu de Puig de Ram, patrona de Segur, que es canten durant l'Ofici de la Festa Major, festa patronal. Els goigs diuen així:
Sil sagrát fruyt adorám, / que naix de la vostra flor. / Donaunos en tot favor, / Gran Reyna de Puig de Ram. / Al cap de una montanya / nomenada Puig de Ram, / per tradicions trobám, / que sens haberhi cabanya, / volguereu per nostre Amor / ser trobada, així ho cantám, &c. / En la Iglesia Parroquial / la vostra Imatge Sagrada, / no volgué tenir posada, / ni habitació principal, / tornantvosne ab valor / al Puig ahont vos trobám, &c. / Los Nobles, y antichs Barons / de Segur, y sa Comarca, / vehent la verdadera Arca / ab tals inspiracions, / Temple allí ab son tresor / fan ahont vos venerám, &c. / Los llochs de la Baronia, / dels quals es lo cap Segur, / de vostre gran amparo pur / tenen lo amparo, y guia / ins alcançau del Senyor, / tot remey si be ho mirám, &c. / Quant Segur, y sa Comarca / pateixen gran sequedat, / si pluja ab humilitát / demanan al Gran Monarca, / vostre Ram fet de Amor, / rega desert, ort, y camp, &c. / Si en est Puig de Ram piadós, / vos trobám sempre florida, / daunos salut, gracia, y vida, / aygua en temps menesterós, / ohiu nostre fiel clamor, / perque servir vos pugám. / Donaunos en tot favor, &c. / TORNADA. / Sil sagrát fruyt adorám, / que naix de la vostra flor. / Donaunos en tot favor, / Gran Reyna de Puig de Ram.
V. Ora pro nobis Sancta Dei Genitrix. / R. Ut digni efficiamur promissionibus Christi.
OREMUS. / Concede nos fomulos tuos, quaestumus Domine Deus perpetua mentis, corporis sanitate gaudere. Gloriosae Beatae Mariae seper Virginis intercessione, à praesenti liberari tristitia, aeterna perfrui laetitia. Per Christum Dominum nostrum. / Amen.
Història
Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.
La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries ,especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i es canten actualment cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), de potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arrenjades també durant aquest període.
Bibliografia
BISBAL, M.A.; MIRET, M.T; MONCUNILL, C. (2001). Els goigs a la comarca de l'Anoia. Fundació Salvador Vives.
