Goigs de Sant Miquel Castellterçol

Moianès
Sant Fruitós
726 m

Coordenades:

41.7517
2.12103
426923
4622582
08064-96
Patrimoni immaterial
Música i dansa
Contemporani
Popular
XX
Dolent
Ja no es canten.
Inexistent
Obert
Religiós
Pública
Virgínia Cepero González

Els goigs en llaor de l'arcàngel Sant Miquel, venerat en la parròquia de Sant Fruitós, es cantaven durant l'ofici religiós que es celebrava el dia de la festivitat del sant, el 29 de setembre.
La lletra és tal i com segueix:

"Puig que mantinguéreu
lo partit del Cel:
Siau nostra guia
Príncep Sant Miquel.

Vos sou General
de aquell batalló
que vencé al dragó
príncep infernal,
armant-vos la dreta
ab lo escut del Zel:
Siau nostra guia
Príncep Sant Miquel.

Per la dignitat
de Déu infinit
foreu lo David
que rendí a Goliat,
sent aguda pedra
vostra amor més fiel:
Siau nostra guia, etc.

Vos sou protector
de aquell que en la vida
batalla renyida
te ab lo tentador,
per vos lo que espira
per tot lo recel:
Siau nostra guia etc.

De la obnipotencia
Ministre obsequiós
sempre fervorós
gosau sa presencia,
després que rendireu
iras de Lusbel:
Siau nostra guia etc.

Suma Fortalesa
es significat
de aquell nom sagrat
que es vostra grandesa,
la falta esmenareu
del primer Abel:
Siau nostra guia etc.

Vostra ma esforçada
castiga a Faraó
y en sa obstinació
fou molt més pesada
sepultat a las aigües
són furor cruel:
Siau nostra guia etc.

De la Iglesia santa
sou just valedor,
i ella lo favor
agraïda canta,
del Poble elegit
vos sou lo Daniel:
Siau nostra guia etc.

Dels Sants pensaments
presentau lo olor
que són del Senyor
agradable encens,
sent lo medianer
de la terra al Cel:
Siau nostra guia etc.

Feu Sagrat Arcàngel
viscam ab recel:
kiau nostra guia
Príncep Sant Miquel".

Informacions i fotografia facilitades per l'associació Amics dels Goigs.

L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu.
Al segle XIV, es van traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs van començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es van imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla.