Goigs dedicats a Sant Cugat, patró del municipi, i titular del Reial Monestir de Sant Cugat del Vallès. Cugat va ser un màrtir del segle III, nascut al nord d'Àfrica i mort al Castrum Octavianum. Cugat i el seu germà Feliu eren uns mercaders nascuts a Scil·li, al nord d'Àfrica, que van travessar la mar Mediterrània per evangelitzar. En temps de la persecució religiosa de Dioclecià, l'any 303, Cugat va ser decapitat en el Castrum Octavianum, situat a l'entorn actual de Sant Cugat del Vallès. La seva festa se celebra el 27 de juliol. Sant Cugat és patró dels cardadors, dels geperuts, dels tinyetes i dels lladregots.
Els goigs són una composició poètica, de caràcter catòlic generalment, dedicats al Déu Trinitari (Déu-Pare, Déu-Fill-Jesucrist i Déu-Esperit Sant), a la Mare de Déu sota totes les seves advocacions, als sants i als àngels, tributant culte en cadascuna de les tres variants establertes per l’Església catòlica: latria, dulia i hiperdulia. Els goigs formen part dels actes de pietat, com a cant final de trinaris, quinaris i novenaris, per exemple, i també de les misses solemnes corresponents al calendari litúrgic, amb especial dedicació el dia de la festivitat o solemnitat.
Aquest tipus de composició s’acostuma a cantar, i és molt popular, a Catalunya i també a les Illes Balears i Andorra. La finalitat és demanar i donar gràcies pels favors rebuts. Els goigs se solen imprimir, bàsicament en un únic foli, encara que actualment se’n fan també amb format díptic, on consta la devoció, una imatge del sant, la lletra i la música. Darrerament, també s’incorpora a la part posterior una breu nota històrica del sant o de l’església, capella o ermita on es canten.
