Goigs de la Mare de Déu del Bosc
Sant Cugat del Vallès
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
L'ermita de Sant Adjutori també havia rebut l'advocació de la Mare de Déu del Bosc. De fet, en aquesta capella s'hi venerava una imatge de la Mare de Déu que actualment es conserva a l'església parroquial de Sant Pere d'Octavià.
Els diversos paràgrafs dels goigs ens parlen de la invocació de la Mare de Déu en aquest paratge i de la devoció de la qual és objecte per part de persones de la zona del Vallès:
"Si esta capella en tota hora / Es per Vos tan celebrada, / Ajudau al que us implora / Del Bosch gran Reina adorada".
[...]
"Del Vallès la devoció / Fins avui ha conservat / Que fos a Vós dedicat / Dia el de la Anunciació, / Sou en ell amb professó / Dels dos pobles visitada".
I també es menciona quin és l'atribut de la seva devoció en aquest goig: el lliri.
"En esta terra deserta / Com hermós lliri us plantàreu, / Quan encontrar vos deixàreu, / Estant entre herbes cuberta, / Per fer de grans fruits complerta / A esta terra inhabitada".
La imatge dels goigs és de l'associació Amics dels Goigs, de Barcelona.
Història
Goigs dedicats a la Mare de Déu del Bosc que es venerava a la capella homònima, també anomenada de Sant Adjutori.
Els goigs són una composició poètica, de caràcter catòlic generalment, dedicats al Déu Trinitari (Déu-Pare, Déu-Fill-Jesucrist i Déu-Esperit Sant), a la Mare de Déu sota totes les seves advocacions, als sants i als àngels, tributant culte en cadascuna de les tres variants establertes per l’Església catòlica: latria, dulia i hiperdulia. Els goigs formen part dels actes de pietat, com a cant final de trinaris, quinaris i novenaris, per exemple, i també de les misses solemnes corresponents al calendari litúrgic, amb especial dedicació el dia de la festivitat o solemnitat. Aquest tipus de composició s’acostuma a cantar, i és molt popular, a Catalunya i també a les Illes Balears i Andorra. La finalitat és demanar i donar gràcies pels favors rebuts. Els goigs se solen imprimir, bàsicament en un únic foli, encara que actualment se’n fan també amb format díptic, on consta la devoció, una imatge del sant, la lletra i la música. Darrerament, també s’incorpora a la part posterior una breu nota històrica del sant o de l’església, capella o ermita on es canten.
