Goigs de Santa Maria de Campanyà
Sant Cugat del Vallès

    Vallès Occidental
    Carrer de Rafael Castanyer
    Emplaçament
    Sant Cugat nucli

    Coordenades:

    41.481554214397
    2.0579289131962
    421349
    4592644
    Número de fitxa
    08205 - 329
    Patrimoni immaterial
    Tipologia
    Música i dansa
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XIX - XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Obert
    Religiós/Cultural
    Titularitat
    Pública
    Ajuntament de Sant Cugat del Vallès
    Autoria de la fitxa
    Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)

    Els goigs dedicats a Santa Maria de Campanyà tenen un primer paràgraf on es fa una aproximació a la devoció i al lloc de l'església del mateix nom. Els devots la invoquen perquè vetlli per ells: "Puix del Cel porteu corona, / Mare de Déu eternal / i de Campanyà Patrona, / remeieu el nostre mal".

    Més endavant, la lletra esdevé genèrica i menciona els set goigs de la Mare de Déu, en contraposició dels set dolors, que són l'anunciació, la nativitat, l'adoració dels Reis, la resurrecció de Jesús, l'ascensió de Jesús, la pentecosta i la coronació.

    La imatge dels goigs és de l'associació Amics dels Goigs, de Barcelona. 

    L'església de Santa Maria de Campanyà està situada al terme parroquial de Sant Cebrià de Valldoreix. La seva festivitat se celebra el 15 d'agost. 

    Els goigs són una composició poètica, de caràcter catòlic generalment, dedicats al Déu Trinitari (Déu-Pare, Déu-Fill-Jesucrist i Déu-Esperit Sant), a la Mare de Déu sota totes les seves advocacions, als sants i als àngels, tributant culte en cadascuna de les tres variants establertes per l’Església catòlica: latria, dulia i hiperdulia. Els goigs formen part dels actes de pietat, com a cant final de trinaris, quinaris i novenaris, per exemple, i també de les misses solemnes corresponents al calendari litúrgic, amb especial dedicació el dia de la festivitat o solemnitat. Aquest tipus de composició s’acostuma a cantar, i és molt popular, a Catalunya i també a les Illes Balears i Andorra. La finalitat és demanar i donar gràcies pels favors rebuts. Els goigs se solen imprimir, bàsicament en un únic foli, encara que actualment se’n fan també amb format díptic, on consta la devoció, una imatge del sant, la lletra i la música. Darrerament, també s’incorpora a la part posterior una breu nota històrica del sant o de l’església, capella o ermita on es canten.