Goigs de la Verge i Màrtir Santa Cecília
Talamanca
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
La lletra, publicada amb el títol Goigs de la Verge i màrtir Santa Cecília, és la següent: Puig al Cel sou col·locada, molt amada, Cecilia de Cristo esposa ohiunos Verge gloriosa. Si als órganos de Deu cantaven y sonaven alabansas y llaors, vos dintre de vostre cor també cantaveu las glorias al Creador, ab tantas virtuts dotada molt amada, etc. Vostre espós Valeriano, inhumano pensaba usar de rigor volent marxitar la flor, que guardaveu dedicada al Creador, de un Angel foreu guardada y defensada, etc. Amenassant de un abisme, al Baptisme promoguereu lo esposat, y també vostre cunyat volgué lo crisme, pera veureus al costat, aquell Angel queus guardaba y defensaba, etc. Al Machio Jutge tirano, inhumano vos demana los tresors, de vostre cunyat y espós sens reparo li vareu respondrer Vos, que los pobres los guardaven que ells amaven, etc. Ab foch una nit y un dia ab porfía, tormentaren vostre cos peró quedá tan llustrós com lo lliri tan blanch, casto y hermós, afins que vos degollaren y mataren, etc. Vostra vida tan hermosa y virtuosa acabada en lo mon trist, servireu á Jesucrist pura y ditxosa, Santa com may se ha vist; en lo Cel sou col·locada y venerada, etc. De Roma, ó gran donsella, ab maravella ha vingut vostra reliquia emperó Verge tan rica, per Boadella, á la presencia Divina, volgaulos ser protectora, y defensora, etc. En temps de gran malaltia ab porfía esperám de Vos alcansar que sereu particular advocada: perdó de Deu impetrar essent esposa estimada prenda amada, etc. Al quius te per advocada molt sagrada, Cecilia de Cristo Esposa, ohiunos Verge gloriosa. Imprès a Girona, a la Estampa de Meliton.
El Goig l'hem trobat imprès al llibre de Miquel Ballbè "Les cases de pagès de Talamanca", al capítol que fa referència a la capella de Santa Cecília. No en coneixem la ubicació ni la propietat.
Història
La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i es canten actualment cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), de potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arreglades també durant aquest període.
Bibliografia
BALLBÈ, Miquel (1997). Les cases de pagès de Talamanca. Ajuntament de Talamanca, Moià.