Goigs a Sant Sebastià Sant Llorenç d'Hortons

Alt Penedès
Església parroquial de Sant Llorenç
197

Coordenades:

41.47008
1.82307
401724
4591611
08222-65
Patrimoni immaterial
Música i dansa
Modern
Contemporani
XVIII-XX
Bo
Inexistent
Obert
Religiós
Pública
Jordi Montlló Bolart

Goig en Lloança del Gloriós Màrtir Sant Sebastià. Devotament venerat a l'Església Parroquial de Sant Llorenç d'Hortons.Puix noblesa i sant valor/ vostre cor sempre mostrà:/ Siau-nos bon protector,/ màrtir, sant Sebastià!. Vostre pare és de Narbona,/ vostra mare és milanesa./ el llinatge, bé us abona/ puix sou de l'alta noblesa./ Per això l'Emperador/ us nomena capità. Siau-nos bon protector,/ màrtir, sant Sebastià!. Professant Vós la milícia,/ cristià éreu tot dia:/ vivíeu net de malícia/ estimant Crist amb follia./ Per això, cohortador,/sou de tot bon cristià./Siau-nos bon protector,/ màrtir, sant Sebastià!. Ja l'Emperador s'ennova/ de que Jesús defenseu;/ llavors diu que això prova/ que Vós el deshonoreu./ Vós li parleu amb amor,/ mes ell us fa condemnar./ Siau-nos bon protector,/ màrtir, sant Sebastià!. El butxí ben ferm us lliga/ i aviat cruels sagetes,/ amb greus dolors i fatiga/ us deixen les carns desfetes./ Fins que sense compassió/ per extint us van deixar./ Siau-nos bon protector,/ màrtir, sant Sebastià!. Guarit per divina sort,/ altre cop apareguéreu/davant del tirá i més fort,/ sa follia reprenguéreu./ Llavors amb immens furor,/ cruel mort us féu donar./ Siau-nos bon protector,/ màrtir, sant Sebastià!. Vostre cos, féu que deixéssin/ mal gitat en terra impura,/ fou en va que això féssin/ doncs algú en treure-us s'apura./ Santa Irene, com tresor,/ en digna fossa us posà / Siau-nos bon protector,/ màrtir, sant Sebastià!
Sant que sou, contra la pesta,/ advocat que sens tardança,/ens ajuda quan feresta,/ a ferir les gents es llança./ Sant que sou sempre el millor/ metge que ens plau d'invocar./ Siau-nos bon protector,/ màrtir, sant Sebastià!. Us estima i amb gest noble,/ per pregar-vos té dalera,/ Sant Llorenç d'Hortons, un poble que en silenci i pau prospera./ Màrtir sant, que amb abundor,/ cèlics béns us plau donar./ Siau-nos bon protector,/ màrtir, sant Sebastià!
Puix noblesa i sant valor/ vostre cor sempre mostrà:/ Siau-nos bon protector,/ màrtir, sant Sebastià!

El goig s'ha transcrit literalment, respectant l'ortografia de l'original.
Text antic revisat i adaptat per R. Vives i Sabaté. Música pel Mestre compositor Pere Vallribera

Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.
La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius.
Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i es canten actualment cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), de potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arreglades també durant aquest període.