Església de Sant Llorenç d'Hortons
Sant Llorenç d'Hortons

    Alt Penedès
    Plaça de l'Església, s/n
    197

    Coordenades:

    41.47005
    1.8232
    401735
    4591608
    Número de fitxa
    08222 - 35
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Medieval
    Romànic
    Contemporani
    Neoclàssic
    Segle
    XI-XIX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BCIL (POUM de Sant Llorenç d'Hortons, 2005)
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Si, IPA 2931
    Accés
    Fàcil
    Religiós
    Titularitat
    Privada
    Bisbat de Sant Feliu de Llobregat
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    L'església parroquial de Sant Llorenç d'Hortons té els seus orígens a l'alta edat mitja (975), però la construcció actual es d'estil neoclàssic i es realitza entre els anys 1845 i 1847, sobre una part de l'església romànica. Aquests vestigis es van poder identificar l'any 1977 i són visibles des de la rectoria. Consisteixen en el mur sencer de ponent, en el qual es conserven els muntants d'un campanar de cadireta de dues obertures, i part del mur de migdia, on es conserva una finestra de doble esqueixada, i part de la porta d'entrada amb una arquivolta amb guardapols, repicada que emmarca les dovelles de l'arc. Per aquestes restes es pot deduir que l'església romànica era d'una sola nau amb volta de canó i capçada a llevant per un absis semicircular, els fonaments del qual es trobarien sota el paviment de l'actual edifici. Molt semblant a la capella de Sant Joan Samora, fins i tot amb el campanar de cadireta. L'església actual també és d'una sola nau, amb un absis semicircular, capelles laterals entre els contraforts i un campanar de base quadrada i secció octogonal a la part superior. L'altar major i els laterals es decoren amb retaules d'obra d'estil neoclàssic. En un moment indeterminat anterior al segle XIII, el primer edifici de la rectoria es va construir de manera aïllada al costat oest de l'església romànica. Amb el pas del temps i com a conseqüència de successives ampliacions, la casa acaba adossant-se al mur oest de l'església. Actualment, és un edifici de planta quadrangular, compost de planta baixa, pis i golfes, la façana principal està orientada al sud on hi ha un portal d'arc rodó, un rellotge de sol i una galeria superior amb arcades. A l'interior s'hi conserva una pila baptismal encastada a la paret en un angle format pel que seria la part exterior del mur romànic i una paret de construcció posterior pertanyent a la sagristia. És de forma troncocònica amb els laterals concavats i degut el seu estat és difícil d'apreciar si té decoració. El diàmetre exterior a la boca és de 108 cm, l'interior de 88 cm; l'alçada és de 70 cm i la profunditat del vas és de 47 cm (les mides són estimades).

    El primer document on surt referenciada aquesta església data de l'any 945, en l'acta de fundació del monestir de Santa Cecília de Montserrat, on Riquilda, comtessa de Barcelona i esposa del comte Sunyer, llega a aquest cenobi l'església de Sant Llorenç d'Hortons, situada al terme de Gelida, amb el seu cementiri i sagrera.
    El monestir montserratí posseïa altres alous a Hortons, com el de Sorba, donat pel monjo Geldemir l'any 978. En un plet entre el senyor Umbert de Gelida i els habitants de l'alou de Sorba, es denuncià que Umbert obligava l'església de Sant Llorenç d'Hortons a lliurar-li una lliura de cera. Es va dictaminar que a partir d'aquell dia la cera havia de ser donada al monestir de Santa Cecília per la seva festivitat.
    L'actual església i l'ampliació de la rectoria responen a unes reformes del segle XIX.

    AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
    ADELL i GISBERT, Joan Albert (1992). Sant Llorenç d'Hortons; dins Catalunya Romànica, vol. XIX, El Penedès i l'Anoia. Antoni Pladevall (dir). edita Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pàgs. 170.
    AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
    BOSCH i CASADEVALL, Josep Maria (2013). Església parroquial de Sant Llorenç i rectoria (1845-1847), a http://www.ajhortons.cat/
    RIUS FONT, Lluís ( 2009) Can Parts i les ànimes del purgatori. Programa de Festa Major 2009 pàg. 24-28