Goigs a Sant Feliu
Sant Quirze del Vallès
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Document imprès en paper, amb els marges decorats amb una sanefa amb motius florals, que conté els goigs en honor de Sant Feliu, màrtir de finals del segle III. A la part superior, al centre, hi ha una il·lustració del sant sostenint la palma del martiri i, a ambdós costats, dividit, l’encapçalament següent: “Goigs en honor de Sant Feliu compatró de la parròquia de Sant Quirze de Galliners que es canten en l’antiga sufragània anomenada Sant Feliuet de Vilamilans”.
A la part inferior del document hi ha la lletra dels goigs, estructurada en diverses estrofes rimades i una tornada o refrany que es va repetint després de cada estrofa. Excepte la primera i la última, de només dos versos, les altres tretze estrofes estan formades per sis versos hepta o octosil·làbics. En la primera part els goigs expliquen la vida i martiri del sant, mentre que les últimes estrofes fan referència explícita a Sant Quirze i als masos pròxims a l’ermita de Sant Feliu de Vilamilans - Can Corbera, can Ferran, can Barata i can Viver - i demanen la protecció del sant enfront tot allò que pugui afectar l’activitat agrícola, que fins fa poques dècades el principal mode de vida de la població quirzetenca.
Història
Aquest document va ser imprès per l'impremta Sallent, establerta a Sabadell, probablement durant el primer terç del segle XX.
Els goigs són una forma de devoció popular molt utilitzada en romeries i celebracions religioses que generalment eren cantats amb una melodia senzilla i repetitiva. En el cas d’aquests goigs a Sant Feliu eren cantats durant l’aplec de Sant Feliuet, celebrat inicialment el dilluns de Pasqua de Pentecosta i, a partir de la dècada de 1950, el dilluns de la Pasqua de Resurrecció. En aquella època les celebracions eren multitudinàries, esdevenint un dels aplecs més concorreguts del Vallès, però a partir de la dècada del 1970 va començar a decaure en popularitat fins que va deixar de celebrar-se. El 6 de juny de l’any 2010 es tornar a celebrar, però l’intent de recuperar l’aplec no va tenir continuïtat; en conseqüència, els goigs ja no es canten.
