Església de Sant Feliuet de Vilamilans

Sant Quirze del Vallès

Es desconeix la data de construcció exacta de l’ermita, però aquesta es situa aproximadament en els segles X-XI. No obstant això, la troballa d’una ara paleocristiana, datada entre els segles V i VI, confirmaria l’existència d’un lloc de culte en aquest indret, convertint-lo en un dels primers centres de culte cristià del Vallès. La primera referència documental comprovada data del 986, en un document on el rei Lotari de França confirmava els béns del monestir de Sant Cugat i esmentava els alous més propers del monestir, entre ells “l’església de Sant Feliu que és a la vila de Milans”. L’any 1032 es va realitzar una primera reforma de l’ermita, en la qual probablement es va substituir el sostre, que devia haver estat de fusta i palla, per la volta de pedra. 

Durant l'edat mitjana va ser una de les cinc parròquies que formava la demarcació territorial del monestir de Sant Cugat. Durant el segon terç del segle XIV va iniciar-se una davallada a la parròquia a causa la despoblació del territori, motivada per la fam i les pestes: moltes cases de camp de la zona van quedar deshabitades i les seves terres abandonades. L’any 1428 el bisbe Francesc Sapera va disposar la seva agregació com a sufragània de Sant Quirze de Galliners, que es va fer efectiva el 1436. En aquesta època la seva advocació era a Sant Feliu, Santa Maria i Sant Bartomeu, a qui estaven dedicats els tres altars. En el marc de les contínues reorganitzacions administratives del segle XIX, l’any 1867 es va decretar la supressió de la sufragània de Vilamilans, que va ser reduïda a ermita. Aleshores la capella va quedar com a responsabilitat de la família Margenat de Can Corbera – masia veïna - que en guardaven les claus i alguns objectes de culte. En aquesta època s’inicià la tradició de celebrar una reunió anual dels parroquians el dilluns de Pasqua de Pentecosta, que dona origen a l’Aplec de Sant Feliuet; a part de la celebració de la missa, també eren indispensables les sardanes i el menjar. Diada que es va celebrar fins l’any 1936.

L’any 1939, amb la construcció de l’església del Roser de les Fonts i la formació de la seva parròquia, Sant Feliuet va passar a dependre d’aquesta. A la dècada dels ’40, i danyada després de la Guerra Civil, l’ermita era un corral on es guardava el ramat, però el 1949 va ser restaurada pel matrimoni de Feliu Barnola i Maria Dolors Vallribera, propietaris de la gran finca formada per les hisendes de Can Viver de la Serra, Can Ferran i Can Barata, a la qual pertanyia l’església. També es va urbanitzar el parc de l’entorn, es va edificar una casa per a l’ermità i s’erigí, dalt del turó més proper, una estàtua del Sagrat Cor obra de l’escultor Juventeny. Després de la mort del matrimoni, l'ermita va retornar al bisbat de Terrassa, a qui encara pertany actualment.

Després de la restauració de l’ermita l’aplec es va recuperar i es traspassà al dilluns de la Pasqua de Resurrecció. Als anys cinquanta les celebracions van ser multitudinàries, esdevenint un dels aplecs més concorreguts del Vallès. A partir de la dècada del 1970 va començar a decaure en popularitat fins que va deixar de celebrar-se. El 6 de juny de l’any 2010 es tornar a celebrar, però l’intent de recuperar l’aplec no va tenir continuïtat.