Pi pinyer de Sant Feliuet

Sant Quirze del Vallès

L'indret on s'ubica aquest pi és molt poc concorregut en l'actualitat, però antigament la situació havia estat ben diferent. A poc més de 50 metres trobem l'església de Sant Feliuet, construïda entre els segles X i XI, tot i que una ara paleocristiana, documentada al seu interior confirmaria l'existència d'un lloc de culte ja als segles V i VI. Durant l'edat mitjana va ser una de les cinc parròquies que formava la demarcació territorial del monestir de Sant Cugat.

A partir del segle XV va ser agregada com a sufragània de Sant Quirze de Galliners a causa de la davallada de població, i al segle XIX va quedar reduïda a ermita. No obstant això, en aquesta època va iniciar-se la tradició de celebrar una reunió anual dels parroquians el dilluns de Pasqua de Pentecosta, que va donar origen a l’Aplec de Sant Feliuet; a part de la celebració de la missa, també eren indispensables les sardanes i el menjar. Aquesta diada es va celebrar fins el 1936 i es va tornar a reprendre als anys cinquanta, quan es restaurà l'ermita i el seu entorn i l'aplec va passar al dilluns de la Pasqua de Resurrecció. En aquesta època les celebracions van ser multitudinàries, esdevenint un dels aplecs més concorreguts del Vallès. A partir de la dècada del 1970 va començar a decaure en popularitat fins que va deixar de celebrar-se.