Ara-altar de Sant Feliuet de Vilamilans
Sant Quirze del Vallès
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Bloc de marbre blanc en forma de taula irregular, circular per la part posterior i recta per l’anterior i els laterals. Mesura 72 centímetres d’amplada i 65 de diàmetre màxim, amb un gruix de 10 centímetres a la cara anterior que en la resta van disminuint, configurant una inclinació de l’altar cap a la part posterior. L’epigrafia de l’ara permet datar-la al voltant del segle V. L’ara correspon a la tipologia d’ares “en sigma”, d’origen oriental però esteses arreu del Mediterrani. És una de les millors mostres conservada al Vallès del procés de cristianització del territori.
Les vores rectes de l’ara estan decorades amb una doble motllura (una superior i una inferior) esculpides a base d’un cordó de perles ovalades. A l’interior d’aquest fris hi ha la següent inscripció, feta en versos hexàmetres clàssics i perfectament mesurats en breus i llargs, separats per fulles i creus: FELICI MISERO PENARUM PONDERA PELLE / XPE DS PER CUNCTA PIUS QUI SCLA REGNAS / HIC SCS SEMPER SEDITO HIC ABITATOR ADESTO / FELICI MISERO TOTA TU TRISTIA TOLLE. Aquesta inscripció es podria traduir de la següent manera: “Al malaurat Fèlix, lleveu el pes de les seves penes, Crist Déu misericordiós, que regneu pels segles. Aquí, sant, jeu per sempre, estableix aquí el teu habitatge. Al malaurat Fèlix, lleveu tota tristesa”. La inscripció fa referència al fet que Fèlix pot “jeure i habitar” (sedito hic abitator); això fa pensar que potser no es refereix al sant a qui està dedicada l’església sinó a un personatge que dugués el seu mateix nom; podria tractar-se d’un propietari cristià de la zona, segurament el donador de l’altar o el fundador de la capella. Pel que fa a aquesta coincidència de noms, el personatge podria anomenar-se Fèlix en honor a un temple ja existent amb aquesta advocació, o bé haver fet erigir el temple a l’advocació del sant que portés el seu nom.
D’altra banda, la superfície interior de l’ara és plena de noms gravats, alguns d’ells sobreposats i segurament corresponents a diversos moments, l’epigrafia els situa al segle X. Entre els noms destaca un DONADEL ABBA, que ha estat identificat amb Donadéu, abat de Sant Cugat entre els anys 904 i 917. Per aquesta raó l’ara deuria formar part d’una restauració del culte o d’una nova consagració de l’església a l’entorn del segle X. Posteriorment l’ara hauria perdut el seu ús o sentit i va ser fragmentada i llençada.
Història
L’any 1949, durant les obres de restauració de l’ermita, van aparèixer a l’absis de l’esquerra – el més antic de la construcció -, dins una sitja a tres metres del nivell del sòl, fragments d’una ara d’altar romano-cristiana. Va ser possible reconstruir-la gairebé sencera i va ser col·locada en forma d’altar en el mateix lloc, al peu d’una imatge de la Mare de Déu del Roser.
A finals de la dècada del 2000 es va considerar que l'ermita no garantia les condicions necessàries per a la seva protecciói i conservació, i es decidí el seu trasllat. Donada la seva ubicació va caldre resoldre una dicotomia: l'altar corresponia geogràficament al terme municipal de Sant Quirze del Vallès, però alhora estava circumscrita a la parròquia de Sant Feliu, pertanyent a l'arxiprestat de Rubí. Finalment va prevaldre el dret eclesiàstic, ja que es considerava la peça un objecte sacre, i d'aquesta manera va anar a parar a la Fundació Museu-Biblioteca de Rubí, que el custodia des d'aleshores.
Bibliografia
PALOL, Pere de (1957) Las mesas de altar paleocristianas en la Tarraconense. A “Empúries: revista de món clàssic i antiguitat tardana”, núm. 19, pàgs. 81-102.
PLADEVALL, A. (1991). Sant Feliuet de Vilamilans; altar. A “Catalunya Romànica”, vol. XVIII, El Vallès Occidental – El Vallès Oriental. Fundació Enciclopèdia Catalana, pàgs. 214-215.
SERRA i ROSSELLÓ, Josep (1961). Ermites del Vallès. Rafael Dalmau, editor.
VIVES, José (1949). Un nuevo altar romano-cristiano en la Tarraconense. A “Analecta Bollandiana”, núm LXVII, pàgs. 401-406.
