Fons arqueològic Bòbila Madurell - Museu d'Arqueologia de Catalunya
Sant Quirze del Vallès
Ubicació
Coordenades:
Classificació
El jaciment de la Bobila Madurell-Can Feu està inclòs al Catàleg de béns a protegir de Sant Quirze del Vallès de l'any 2022 (núm. J-08) però consta com a jaciment exhaurit i destruït i, per tant, no es protegeix cap element. No obstant això, com a bé arqueològic sí que queda protegit per la Llei 9/1993 del Patrimoni cultural català.
Descripció
Col·lecció de materials arqueològics dipositats al Museu d’Arqueologia de Catalunya – Seu Barcelona, provinents del jaciment de la Bòbila Madurell. El conjunt està format per 50 objectes ben documentats i registrats, a més d’altres caixes amb un volum important de materials d’excavacions antigues (provinents probablement de les campanyes realitzades prèviament a la creació del Museu d’Història de Sabadell i del Servei d’Arqueologia de Catalunya).
Pel que fa als materials ben documentats, aquests provenen de les campanyes d’excavació dels anys 1976-1978 i 1984. Els objectes són molt variats: macrolític (molins, mans de molins,...), destrals de pedra polida, objectes d’ornamentació, indústria lítica tallada, fragments de ceràmica, restes antropològiques, indústria òssia i restes carpològiques. La majoria es troben a la reserva, però n’hi ha alguns – un molí, una mà de molí i ornaments - en exposició.
El jaciment de la Bòbila Madurell ocupava una superfície de més de 30 hectàrees, delimitades a l’est pel vessant del serrat de Can Feu, al nord i oest pel torrent de la Taula Rodona i al sud pel Poble Sec. Donada la seva gran extensió s’acostuma a dividir la zona en tres grans sectors: Bòbila Madurell/Mas Duran, Serrat de Can Feu, i supermercat Alcampo / Poble Sec.
És un dels jaciments neolítics més importants d’Europa donada la gran quantitat d’estructures documentades al llarg de les més de set dècades d’excavacions arqueològiques: al voltant de 80 fosses d’emmagatzematge i 120 sepulcres pertanyents al Neolític Mig així com nombrosos fons de cabanes. A partir d’aquestes troballes s’ha interpretat la Bòbila Madurell com un assentament estable i concentrat que s’estendria a ambdós costats d’una gran necròpolis i que podria tenir un paper de control i preeminència en relació a la resta de jaciments del territori. Aquest poblat va tenir continuïtat a l’edat del Bronze i en època ibèrica i íberoromana i també es va detectar una darrera etapa d’ocupació entre els segles VI i VIII dC, en què segurament es van aprofitar algunes estructures tardanes i materials de construcció.
Història
L’any 1921 es va excavar una profunda rasa prop de l’actual estació de ferrocarril de Sant Quirze per fer-hi passar la via del tren i van aparèixer, a uns dos metres de profunditat, una fossa que contenia restes de ceràmica i tres sepulcres amb material arqueològic d’època neolítica. Aquests objectes van ser recollits per Vicenç Renom i Lluís Mas del Museu de la Ciutat de Sabadell i van passar a formar part de l’antic i desaparegut Museu d’Art i Arqueologia de Barcelona, l’actual Museu d’Arqueologia de Catalunya.
A partir de l’any 1931, arran de la instal·lació de la Bòbila Madurell (que va donar nom al jaciment) i la seva activitat d’extracció d’argiles, es van anar posant al descobert noves restes d’època neolítica i a les dècades de 1930 i 1940 es van realitzar diverses intervencions arqueològiques; els materials recuperats, però, consten com a dipositats al Museu d’Història de Sabadell.
Entre els anys 1970 i 1980, com a conseqüència de l’execució d’obres d’infraestructura, es van localitzar noves restes en els sectors del Serrat de Can Feu i de la Bòbila. L’any 1974, amb la construcció de l’autopista C-58 (aleshores A-18) i la seva xarxa viària subsidiària van aparèixer noves restes que van ser excavades per equips del Museu d’Història de Sabadell i l’Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Els treballs es van allargar fins el 1985 i van permetre documentar diferents estructures com sepulcres, d’habitació i restes d’assentaments a l’aire lliure del neolític i l’edat del bronze, i també d’època romana. Alguns dels objectes provinents d’aquestes intervencions formen part de la col·lecció del MAC.
Posteriorment es van realitzar més intervencions en d’altres sectors del jaciment però no consta cap material arqueològic dipositat al MAC provinent d’aquestes excavacions.
Bibliografia
CANALS SALOMÓ, Antoni; MERCADAL FERNÁNDEZ, Oriol; RIBÉ MONGE, Genís (1988). “El complex arqueològic Bòbila Madurell - Serrat de Can Feu: història de la investigació (1921-1987). Revista Arraona, núm 2, pàgs. 9-26.
DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.
PLASENCIA FIGUEROA, Javier (2016) Bòbila Madurell-Mas Duran: Formas de vida en el Neolítico medio y final del nordeste peninsular. Tesi doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona.
