Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Goigs a llaor de Sant Jaume, Apòstol que es canten a la seva ermita romànica de Castellbell i el Vilar. Tinència de Sant Cristòfol, Bisbat de Vic, i que diuen així:
Com la mística florida,/ d'un passat meravellós: / Vostra imatge beneïda / guia sempre els pecadors /.
Puix teniu vostra capella / tan a prop de Montserrat, / i en aquesta terra bella / tants de segles heu passat, / ara el poble no us oblida; / venerant-vos és sortós. / Vostra imatge beneïda / guia sempre els pecadors /.
Oh Sant Jaume! Glòria immensa / d'aquest món Vós vau alçar. / En el cel hi ha la credença / dels estels de vostre altar./ A seguir-vos ens convida, / quan el cor és delitós. / Vostra imatge beneïda / guia sempre els pecadors /.
Fill del Tro us anomenava / Jesucrist, Nostre Senyor. / Dins aquesta pensa esclava / féreu crit lliberador / Cant immens de nova vida ( d'un futur ple de clarors. / Vostra imatge beneïda / guia sempre els pecadors /.
En la mort, posàreu saba / per la nostra eternitat, / i una joia que no acaba / tota feta de bondat. / Vau atrobar com una eixida / del reialme dels Dolors. / Vostra imatge beneïda / guia sempre els pecadors /.
A la dreta o a l'esquerra, / podreu seure amb el bon Déu. / Vostra lluita sense guerra, / fon dels cors tota la neu. / Des del Cel apar que ens crida / sota un iris de colors. / Vostra imatge beneïda / guia sempre els pecadors /.
De Betsaida a Compostela / per quants llocs heu aminat / L'esperit només anhela /seguir el rastre que heu deixat! / I aquí sou, sense mentida, / en mis l'aire sanitós. / Vostra imatge beneïda / guia sempre els pecadors /.
Quan la veu de la campana / s'escampa per l'infinit, / ja a la terra catalana / tot hi vibra de neguit; / la vera Fe és enaltida, / i amb ressò tan gloriós. / Vostra imatge beneïda / guia sempre els pecadors /.
Si la serra és solitària / dins l'oreig o tempestat, / lentament ve la pregària / dels qui són a la ciutat. / I la idea emperesida, / puja, digna, cap a Vós. / / Vostra imatge beneïda / guia sempre els pecadors /.
Des de l'ermita recremada / de tant sol i de tant vent, / escampeu per l'encontrada / vostra Amor, eternalment. / i la terra és agraïda, / i us encensa amb ses olors. / Vostra imatge beneïda / guia sempre els pecadors /.
La comarca us implora / i amb constància us és fidel. / de tres pobles sou l'aurora / i el camí que porta al Cel. / Romanins treuen florida / vora els murs cercant redós. / Vostra imatge beneïda / guia sempre els pecadors /.
V. Ora pro nobis beáte Jacóbe. / Ut digni efficiámur promissiónibus Christi. / OREMUS / Esto Dómine, plebi, tuae sanctificátor et custos: ut beáti Jacóbi Apóstoli tui muníta praesídiis, et conversatióne tibi pláceat, et secúra mente desérviat. / per Dóimun Nostrum. /
Goigs amb partitura al final de pàgina. Editat amb llicència eclesiàstica l'any 1962. El text és de Salvador Cutchet i Moneu, que va guanyar els Jocs Florals de l'any 1962, celebrats a Perpinyà (França), amb la presentació d'aquesta poesia.La música de Mn. Josep Maideu i Auguet, Prevere. Els dibuixos de Ricard Vives i Sabaté. L'edició va ser patronicada per Jeroni Monjonell i Martinell.
Al revers del goigs hi ha el segell, en gran, de l'estampador i xilògraf, Ricard Vives i Sabaté. La sèrie estava limitada en 3 exemplars en pergamí, pintats, signats i numerats; 5 exemplars en cartolina blanca de fil, Guarro, pintats, signats i numerats; 100 exemplars en paper Offset, orla de color vermell, signats i numerals i finalment 750 exemplars en paper setinat de color blanc.
Es van estampar amb una premsa marca "Stanhope", centenària, al seu obrador de la Rambla José Antonio, número 18 de Vilanova i la Geltrú. L'exemplar que es conserva a l'Arxiu Gavin porta el número 245.
Història
Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.
La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.
Bibliografia
ENRICH i VILADOMS, Montserrat (1984). El poble de Sant Cristòfol. Pàgs. 61-66. Col·lecció L'Auca Comentada, núm. 3. Ed. El Brogit
ENRICH i VILADOMS, Montserrat (2011). El poble de Sant Cristòfol. El cor del poble. Els últims 25 anys a Sant Cristòfol. Ed. Sant Cristòfol Books.
