Sant Jaume de Castellbell

Castellbell i el Vilar

La capella estava sota el domini del castell de Castellbell, al lloc anomenat de Marganell. Posteriorment el domini va passar a mans del monestir de Santa Cecília de Montserrat. El nom de Marganell ja surt citat des de l'any 924, i el seu territori sobrepassava els límits del terme del castell de Marro, seguint la vall de la riera de Marganell. La capella surt citada en un document de l'any 1104, on el 3 de gener, els propietaris Bernat Sunyer, la seva esposa Adelaidis fan donació de l'alou al monestir de Santa Cecília de Montserrat.
De l'any 1599 hi ha un altre document on consten com administradors en Benet Carner i en Jaume Pujol.
Dels anys 1674 i 1717 respectivament, als Manuals dels notaris de Monistrol se cita l'ermita de Sant Jaume i esglésies dels voltants, amb motiu de les visites efectuades pels monjos de Montserrat .
L'any 1824, durant la restauració de l'església de Sant Esteve de Marganell, els feligresos assistiran a les misses de Sant Jaume de Castellbell.
L'any 1855 i després de la desamortització eclesiàstica dependrà de l'església de Sant Cristòfol com a capella rural.
L'any 1936, segons disposició testamentària de Joan Marcià Prat i Puig, descendent del poble, els membres de l'entitat Amics de l'Art Vell havien d'iniciar una restauració de l'ermita, que quedà aturada degut a l'inici de la Guerra Civil. Tan sols començar la guerra, el 20 de juliol de 1936 s'incendia l'edifici i es destrueix l'altar, ornamentacions un retaule de de l'any 1669, i una pintura a l'oli representant la fugida a Egipte.
L'any 1957, s'inicien els treballs de restauració sota la direcció de l'arquitecte Alexandre Tintoré. Els treballs de restauració van consistir en consolidar la volta del portal de dovelles i l'arc interior; un dels pilars del campanar de cadireta. Es refà l'altar i es consoliden els murs interiors així com els seients disposats lateralment, que en aquest cas es deixen al mateix nivell, ja que abans de la crema estaven disposats en graó de manera a facilitar la separació entre homes i dones i quitxalla. Es van treure les diferents capes d'arrebossats dels murs i es va deixar la pedra vista. També es va arrencar l'enllosat modern recol·locant rajols adequats al tipus de construcció i es va rehabilitar la teulada substituint les teules trencades per altres d'antigues en bon estat. A l'exterior es va anivellar el terreny, es plantaren xiprers i s'enllosà el terra.
S'inaugurà el 28 de setembre de 1958 i poc temps després va ser visitada pel bisbe de Vic.
El 22 de novembre de 1959 s'hi col·locava una campana nova.
L'any 2011 l'arquitecte Xavier de Bolós reforma l'altar.
S'oficia el dia 22 de gener, Sant Vicenç i per la festa del patró, Sant Jaume, el dia 25 de juliol, on es canten els goigs a llaor del sant. També s'hi celebren casaments i comunions.