Sant Vicenç de Castellbell
Castellbell i el Vilar
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Església parroquial del segle XVII amb trets d'estil gòtic tarda, situada en una cinglera, per la banda de llevant del castell de Castellbell. L'edifici consta d'una nau rectangular, capçada per un absis poligonal. Té dues naus laterals afegides posteriorment, de dimensions més minses. La coberta de la nau està feta amb volta de canó protegida per una teulada de teula àrab de doble vessant, mentre que els dos cossos afegits són a un sol vessant. La volta interior queda reforçada per quatre arcs torals recolzats damunt d'unes mènsules. A la banda esquerra de la nau central de l'església hi ha un corredor estret, mentre que a la dreta hi ha dues capelles. El presbiteri està lleugerament enlairat, precedit per tres graons.
El frontis està obert amb un portal i marc estret de carreus ben escairats en pedra de marès. Té un òcul a mitja alçada i queda coronat per una cornisa angular. Els murs són de pedra. Els carreus emprats per a la construcció de la nau principal són regulars, força ben escairats i sense cap mena d'ornamentació, mentre que als laterals, la pedra és més irregular.
El campanar, de planta quadrada, és d'estil neoromànic. Està situat a la dreta del temple fent angle al sud-oest del frontis encarat a migdia. Mesura 24,75 metres d'alçada. Està construït amb pedra de marès, com la resta de l'edifici religiós. Presenta tres cossos resseguits per una sanefa volandera. Les cantoneres estan ben escairades amb carreus de mida mitjana a petita. El segon cos i el tercer és on s'allotja la cel·la amb un ample cloquer de mig punt a cada cara. Està coronat per una doble cornisa i una teulada piramidal, de teula àrab, amb una creu al capdamunt.
A la façana del frontispici a mà esquerra del portal es conserven les restes de dues mènsules que sostenien el sarcòfag funerari suposadament de Josep Amat i Planella, senyor de Castellbell, que fins l'any 1936 s'havia conservat intacte. Josep Amat va rebre el nomenament de marquès mitjançant una reial cèdula signada per la reina, el 7 de juliol de 1702, mentre Felip V guerrejava a Itàlia, just abans de començar la Guerra de Successió.
Història
El primer document que parla de l'església de Sant Vicenç data de l'any 1154, i a finals de segle ja es troba esmentada com a parròquia.
El 23 de febrer de 1279 Berenguer Prat, figura com a rector de l'església, en un codicil que redacta en nom de Guillem de Castellet, mort pel seu cunyat Humbert de Rocafort durant l'assalt del castell de Castellet.
L'any 1886 l'amo de la fàbrica Burés fa construir el cementiri al davant de l'església i el panteó familiar. Aquest nou cementiri substituïa l'antic que estava a tocar de l'església. El senyor Burés també paga les obres de remodelació i ampliació de l'església.
Bibliografia
BROSSA VILA, Carme (1998). El llegat històric d'un poble: Castellbell i el Vilar. Ed. Ajuntament de Castellbell i el Vilar.
DALMAU, Delfí (2004). Campanars del Bages. Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Ed. Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa.
DALMAU i ARGEMIR, Delfí (2014). El Patrimoni arquitectònic català. Campanars Parroquials de Torre de Catalunya, amb informació de les esglésies corresponents. Autoedició digital.
FRONTERA, Genís i DEVANT, Jèssica (2004). Castellbell i el Vilar. Història i memòria gràfica. Castrellbell i el Vilar: El Brogit.
VALLS i PUEYO, Joan (2011). Història de Castellbell i el Vilar, el mirador de Montserrat. Ed. Ajuntament de Castellbell i el Vilar.
