Gibergas Nou
Sant Mateu de Bages
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Casa rural situada als afores del nucli de Valls de Torroella, vora el pas de l'antic camí ral de Manresa a Cardona, posteriorment carretera. Es tracta d'una edificació aixecada en una sola fase constructiva (el 1909) i seguint el model de les cases rurals de començament del segle XX, amb una estructura austera però perfectament regular i simètrica. L'edificació és de planta rectangular, i consta de planta baixa més dos pisos i golfes. La coberta és a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal. La façana, encarada a llevant, és perfectament alineada amb la carretera. Es distribueix en base a tres eixos d'obertures, amb tres portals a la planta baixa i, als nivells superiors, tres balcons a cada planta. Els murs són de pedra, en aquesta façana arrebossats i pintats, mentre que en la resta es conserva un semi-arrebossat antic. Les façanes laterals tenen alguna obertura emmarcada amb llindes i brancals de pedra i, al sud, una petita galeria amb dues arcades al nivell de les golfes. A la part posterior s'hi ha adossat un cos més baix.
Inscripció al portal principal: Año 1909 R.F.
Informació oral facilitada per Ramon Ferrer Tomasa.
Història
El mas Gibergas està documentat als segles XIII-XIV. Així mateix, el nom Gibergas, d'origen germànic, ens fa remuntar a l'alta edat mitjana i al moment de la repoblació. Antigament la casa tenia una ermita al costat, de la que ja no en queda cap rastre. Fins el segle XVIII la família propietària encara conservava el cognom Gibergas. Entorn de 1800 aquest es va perdre pel casament d'una hereva, Agnès Gibergas, amb un pubill, i el cognom passà a ser Ferrer. Entorn de 1850 en aquesta casa s'hi va produir un fet escabrós quan un escamot de lladregots va perpetrar un assassinat múltiple. El fet va tenir un important ressò i aparegué, per exemple, en diaris d'abast estatal, com el Ateneo de Madrid o el Faro de Vigo. Els assaltants van assassinar tots els membres de la família excepte uns pocs que en el moment dels fets es trobaven absents. Els mossos d'esquadra van poder detenir a Lleida alguns membres de la banda; entre ells, el seu cabdill, conegut com el Sec d'Artés. A partir d'aquest episodi el mas Gibergas va quedar molt tocat. Uns cinquanta anys més tard, el 1909, Ramon Ferrer Miralles va construir una nova casa a tocar de la carretera de Cardona i molt a prop de la colònia industrial de Valls de Torroella, que havia entrat en funcionament cinc anys abans. Cal dir que fins aleshores Gibergas era una de les masies importants de la zona. Posseïa una amplis terrenys que incloïen dues masoveries: cal Carnisser i les Comes. I bona part de la nova colònia industrial es va edificat en terrenys que pertanyien a aquest mas. La nova casa construïda vora la colònia es coneix com Gibergas Nou, i els seus propietaris són els descendents de la família que habitava l'antic mas. Pel que fa a Gibergas Vell, durant els anys posteriors va passar per diversos amos. Entorn de 1980 fou adquirit per Emili Castellà, procedent d'Orriols (Navàs), que n'és l'actual propietari. Llavors la casa es trobava en molt mal estat i s'hi van portar a terme importants reformes.
Bibliografia
GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 139).
Http://www.santmateudebages.cat/index.php?menu=123
