Fragments del retaule de Sant Esteve
Bagà
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Fragments del retaule de Sant Esteve del qual només es conserven cinc peces, que representen una cinquena part del total. Un fragment es troba al costat esquerre de la porta principal, i la resta ocupa la capella del Santíssim. Resten les dues portes laterals inferiors, un plafó central amb l'escena del martiri de Sant Esteve emmarcada en un medalló, dos plafons decoratius de la predela amb un motiu central d'una petxina. Malgrat l'estat fraccionari del retaule hom ha suposat que era de considerables dimensions atesa l'amplitud de l'absis de l'església i a través d'antigues fotografies (AAVV, 1988, p. 182). Com molts retaules del segle XVIII presenta un tema central, Sant Esteve, la seva vida i miracles i la mort. En un medalló del retaule hi ha pintat l'escut dels ducs d'Alba i Medinaceli que al segle XVIII foren senyors titulars de la Baronia de Pinós. El retaule està esculpit en fusta, enguixada, policromada i daurada. Hi ha moltes decoracions de volutes, elements vegetals i ornaments d'estil barroc, predominant els tons daurats, blaus i vermells.
Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000.
Història
No tenim cap notícia concreta sobre el retaule. Devia substituir el retaule advocat a Sant Esteve que es va cremar a l'incendi de 1753. L'any 1630 el Consell general de la vila de Bagà resolgué fer un retaule a Sant Esteve, encarregat a l'escultor castellà Pedro Fernández que treballà entre els anys 1636 i 1645 amb els seus dos aprenents: Francesc Guanter i Pere serra de Bagà. El gener de 1651 encara s'estava construint i es posava la condició de que s'assemblés al de Berga. Un cop desaparegut el retaule en l'incendi, s'encarregà un nou a Francesc Morató de Vic, que l'any 1747 estava treballant en l'obra del santuari de Paller. Amb la Guerra Civil del 1936 es va mutilar el retaule major, les capelles laterals i tot l'interior del temple destruint part del retaule, imatges i l'orgue. Acabada la guerra, amb les restes d'aquest retaule es compon un nou retaule, afegint també un altar provinent del santuari de Paller i datat el 1781, realitzat pel mateix escultor.
Bibliografia
AA. VV. (1988). Bagà. La capital històrica de l'Alt Berguedà. Ajuntament de la Vila de Bagà. BOSCH, J. (1990). Els tallers d'escultura del Bages del segle XVII. Manresa. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. SERRA, M.A.; MIRANDELL, M. (1990). Obres de la família Morató al Berguedà. L'Erol nº 32, Berga. P. 19-26.
