Porta gòtica Sant Esteve
Bagà

    Berguedà
    Nucli vila. Església de Sant Esteve

    Coordenades:

    42.25237
    1.86157
    406091
    4678425
    Número de fitxa
    08016-47
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Medieval
    Gòtic
    Segle
    XIV
    Any
    1348
    G. Pellicer
    Estat de conservació
    Bo
    Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1b (conservació parcial i rehabilitació).
    Protecció
    Inexistent
    NN SS, nivell protecció 1a. Any 1983.
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPAC nº 3008, any 1982
    Accés
    Fàcil
    Religiós
    Titularitat
    Privada
    Bisbat de Solsona. Palau Episcopal. 25280 SOLSONA
    Autoria de la fitxa
    Cortés Elía, Mª del Agua

    És una porta gòtica que s'obre a la façana de ponent de l'església de Sant Esteve. Té tres arquivoltes senzilles d'arc apuntat assentades sobre els capitells de tres columnes per banda. Els capitells estan bellament decorats amb petits caps de sants i santes i altres comparses de músics i lectors. Aquests personatges estan emmarcats per motius arquitectònics a la part superior i a sota per motius vegetals. Aquesta decoració es troba deteriorada en alguna part, però en general es troba ben conservada gràcies a la restauració feta l'any 1975. Està coronat per un finestral gòtic situat a la part superior de la mateixa façana i a sobre de la porta. És l'exemplar més representatius del gòtic ornamental al Berguedà. El material utilitzat és la pedra, però s'utilitza de color rosa i blanc alternades, i porten les marques dels picapedrers. El fris acaba en unes mènsules, a banda i banda, de les que neixen la cornisa i sengles pinacles rematats per un floró delicadament esculpit, un a cada banda. Aquestes mènsules tenen esculpit un àngel músic cada una.

    L'any 1966 la Diputació de Barcelona sota la direcció de l'arquitecte Camil Pallàs, fa una restauració de l'edifici que va ser inaugurada l'any 1975. Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000.

    El 1348 s'obrava el portal, el mestre Pellicer era el picapedrer i segurament també l'escultor. Mirar la història de l'església a la fitxa 47.

    CABALLÉ. F. (1998). El Déu de Bagà. Columna Albí eds. CATALÀ, Pere (1976). Els castells catalans. Dalmau Ed. Vol. 5, p. 844-848. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. VIGUÉ, J. ; BASTARDES, A. (1978). Monuments de la Catalunya Romànica. El Berguedà. Artestudi edicions. Barcelona. P. 253-255.