Ja entrat el segle XVI fou habitual que totes les esglésies parroquials tinguessin una o vàries creus processionals de plata. Al Berguedà es conserven vuit exemplars d'aquestes creus, ja que la resta van desaparèixer durant les diferents guerres (Independència, carlines, Civil) i perquè el Berguedà no era una comarca gaire rica, fet que va provocar fer poques creus i ser poc riques les que es conserven (Santa Maria de La Guàrdia, Sant Martí d'Avià, Santa Eulàlia de Berga, Ntra. Sra. Dels Àngels de Casserres, Santa Maria de Merlès, Santa Maria de Sorba, Sant Martí de Puig Reig i Sant Esteve de Bagà). La creu de Bagà correspon a un moment en que l'església de Sant Esteve encarregà diferents obres, entre les quals hi havia el retaule. En un inventari fet pels cònsols de la vila l'any 1612, en prendre possessió de l'administració de la sagristia, anomena gran quantitat d'objectes d'orfebreria i entre ells tres creus, sembla que no es probable que un d'ells sigui aquesta creu per la descripció que es fa (VILADÉS, 1983). Mn Serra Vilaró explica que un execònom de Bagà li havia dit que la creu de cristall que fou feta el 1586, se l'havia emportada el Bisbe Morgades de Vic l'any del seu saqueig a la diòcesi de Solsona (SERRA VILARÓ, 1930, vol. III, p. 46).
