A mitjans del segle XIX es va instal·lar una indústria cimentera a Campins, que és considerada la primera del país. L'any 1855 ja produïa un total del 45 tones diàries de ciment natural. Per a gestionar l'explotació, es va constituir l'any 1881 la "Sociedad Brossa Casabona y Compañía", que després va passar a denominar-se "La Campinense". Les instal·lacions incloïen la pedrera on s'extreia la pedra, dues cases per als treballadors i els forns on es produïa. En un primer moment, el ciment era transportat en carros fins a Sant Celoni, des d'on es repartia per tot el territori. A causa del mal estat del camí, l'Ajuntament de Campins va procedir a tancar la pedrera fins que el camí fos ben arranjat. Després d'aquest període de desavinences, la companyia va reprendre la seva activitat. L'any 1912 es va prolongar el contracte d'extracció, pel que es van posar rails per les vagonetes, que eren arrossegades per cavalls. La societat va deixar de produir entre el 1915 i el 1916, quan es va traspassar, vers l'any 1917, a "La Auxiliar de la Construcción". L'any 1928 la societat va aprovar la venda dels béns, pel que es va donar per tancada l'etapa productiva als forns de Campins.
