Forn d'oli de ginebre de la Tor Nova
Santa Maria de Merlès

    Berguedà
    Sector oest del terme municipal
    Emplaçament
    A 125 metres de la carretera BV-4406, punt quilomètric 8'550.

    Coordenades:

    41.99939
    1.94007
    412218
    4650252
    Número de fitxa
    08255-159
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Contemporani
    Segle
    XIX
    Estat de conservació
    Bo
    El fet d'estar descobert sota les inclemències meteorològiques provoca un desgast continuat de la pedra.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 008A00006
    Autoria de la fitxa
    Jordi Compte i Marta Homs

    El forn d'oli de ginebre es troba situat al nord-est de la masia de la Tor nova, 100 metres al nord de la bassa que es troba a tocar de la carretera, sobre una esplanada rocosa.
    Es tracta d'un doble forn d'oli de ginebre picat a la roca mare, format per una regatera d'uns 82 centímetres, al capdamunt de la qual hi ha dues circumferències picades, que corresponien a les zones de combustió. Les dues circumferències tenen un diàmetre de 30 centímetres i unes regates interiors, la superior en forma de creu i la inferior en forma d'espiga. A capdavall del regueró hi ha la zona on es recollia l'oli: un forat circular de 14 centímetres de diàmetre.

    Els forns d'oli de ginebre, tal com indica el nom, serveixen per obtenir oli de ginebre, que és bàsicament l'extracte de la resina obtingut de la combustió del ginebre blanc en un espai tancat. Les soques de ginebre blanc eren recol·lectades durant l'any i dipositades en una balma per permetre que s'anessin assecant però conservant sempre una mica d'humitat.
    Els forns són unes construccions de petites dimensions, de planta més o menys circular, excavades sobre una roca natural en forma de cubeta i amb una coberta en cúpula. Els forns més senzills no estaven coberts per cap estructura de pedra i eren tapats de forma rudimentària per algun element que es tingués a l'abast, com un bidó, argila, lloses, teules...
    Les soques de ginebre eren tallades i introduïdes a pressió en un espai tancat i s'hi prenia foc. Aquestes soques desprenien una substància que sortia per un orifici i era conduïda a través d'una regatera picada a la roca, que es tapava amb teules, o lloses, i argiles, fins a una pica exterior, una petita cavitat circular picada a la pedra que permetia recollir l'oli a cullerades o bé un petit salt on es podia posar qualsevol estri per a recollir l'oli. Després d'un procés senzill de purificació, s'obtenia l'oli de ginebre.
    L'oli de ginebre era un remei antigament força utilitzat pel seu poder desinfectant. S'usava per guarir mals de panxa, mals de queixal i, especialment, com a desinfectant en les ferides del bestiar.