Forn de pega del Camí Ral Dosrius

Maresme
Camí de la serra Polsaruda - Paratge de can Brugueràs - Zona de Canyamars
Al sud-oest de la zona urbanitzada de can Brugueràs, a uns 600 metres de la font del Mal Pas
388m

Coordenades:

41.60319
2.48098
456750
4605850
08075-439
Patrimoni immoble
Element arquitectònic
Modern
Contemporani
Popular
XVIII-XX
Dolent
Estructura seccionada.
Inexistent
Fàcil
Sense ús
Privada
Ref. Cad.: 08074A00700001
Adriana Geladó Prat

Restes d'un forn de pega simple excavat al marge de llevant del camí, en el terreny granític que caracteritza la zona. Es conserva la part del pou del forn, que presenta una planta ovalada, tot i que en l'actualitat està seccionat (probablement pels diversos arranjaments del camí). Té unes mesures aproximades d'un metre d'alçada per uns 0,70 metres d'amplada, amb l'interior ple de sediments (terra, fulles i pinassa). S'observen les parets rubefactades per l'acció del foc.

L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor.

La pega s'obtenia de la resina dels pins. Es tracta d'una substància negra que s'estova amb la calor i era utilitzada per calafatar la fusta dels vaixells, per encolar peces de fusta, per segellar les bótes, per donar resistència a les sabates, etc. Els pegaires tallaven l'arbre i, tant les arrels com la soca, es deixaven podrir uns anys, quedant-ne la teia. Aquesta teia era utilitzada tant per fer llum com per obtenir-ne la pega, mitjançant un procés de doble destil·lació. Les pegueres o forns de pega estaven bastits als marges i formats per tres parts diferenciades: el pou de forma ovalada i amb una petita obertura superior, l'olla o dipòsit on es recollia el quitrà que suava de les teies i la pastera o dipòsit de fusta, on es deixava solidificar la pega. En general, aquesta activitat es desenvolupà sobretot des de finals del segle XIX i fins a la dècada dels anys 70 del segle XX. Donades les petites dimensions de l'estructura és probable que aquest forn produís pega per a usos domèstics.

RANGIL, Dani (2012). "Els forns de pega". L'Aulet, núm. 12, p. 14-17.