La font, respon a un d'aquests fils d'aigua que de forma natural ha pogut canalitzar-se, de tal manera que en surt un petit raig constant. Amb el temps, la font s'ha modificat fins adquirir l'aspecte que té avui. Així, trobem una petita canalització de plàstic per a conduir l'aigua fins a la pica de pedra, que a la vegada deixa sortir l'aigua per un forat, de tal manera, que es perd per el subsòl. La canalització de plàstic està encaixada enmig d'un pedaç de formigó posat damunt la roca, i on hi ha inscrita la data de 18-6-04. Una petita tarima feta mitjançant petites lloses i terra fa més fàcil l'accés a la font. La vegetació que hi ha crescut al voltant decora aquest espai tot creant un bonic paratge.
La font queda molt lluny del nucli urbà de Talamanca, i molt a prop dels pobles veïns de Navarcles i St. Fruitós, fet per el que veïns d'aquests municipis creuen que la font pertany al seu poble. En qualsevol cas, queda clarament demostrat que pertany a Talamanca, doncs el riu Llobregat fa de límit natural, i la font es localitza al costat talamanquí.
Història
La font encara s'utilitza com a punt de proveïment d'aigua per a veïns de Navarcles, St. Fruitós de Bages o Manresa, que omplen garrafons des de molts anys enrera. Trobem nombroses modificacions i alteracions de l'entorn, fet per el que l'actual data gravada al damunt del brollador (2004) sols respon a una petita intervenció d'algun particular. Fonts orals ens expliquen que al llarg del temps han vist com aquest espai anava adquirint transformacions conforme les inquietuds dels visitants, en cap cas però, arribant a malmetre l'agradable harmonia del conjunt.
