Font del Saltiri
Rupit i Pruit
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Font aïllada situada en un bonic graó de gres, als peus d’un petit afluent del torrent del Saltiri. Consta d’un dipòsit integrat a l’interior del marge, on s’acumula l’aigua que raja per la font. Està formada per una volta d’arc rodó, bastida amb pedra disposada a sardinell i protegida amb una coberta de dues vessants bastida amb lloses de pedra planes. L’interior de l’estructura està bastit amb carreus de pedra ben escairats, amb l’any 1797 gravat a la part superior i dues obertures rectangulars tancades amb dues portelles de ferro, que donen accés al dipòsit. A la part inferior hi ha l’aixeta de botó, que és metàl·lica. L’aigua cau dins d’una pica rectangular excavada al subsòl. Al seu costat hi ha un petit banc de pedra simple. La zona que envolta la font està regularitzada: el torrent està delimitat a mode de canal o rec, amb un petit pontet de pedra que salva el seu pas i un banc corregut de pedra que ressegueix bona part del marge. Davant de la font hi ha una petita balma bastida amb un mur de pedra i, al seu costat, un petit salt d’aigua dins del torrent.
La font està integrada dins de l’itinerari de les fonts de Rupit, degudament senyalitzat.
Història
És probable que el nom de Saltiri procedeixi del petit salt d’aigua que fa el torrent, just abans d’arribar a la font. Era utilitzada pels propietaris de la masia del Saltiri, situada a uns 30 metres al nord de la font. La balma era utilitzada com una cort pels animals. Antigament, als infants del poble se’ls explicava que per una de les portelles naixien els nens i per l’altra les nenes. L’any 1955, Josep Payán va dedicar una poesia a la font.
Bibliografia
BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). Rupit, pàgines de la seva història. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 105.
CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). Catàleg de béns a protegir. Text refós. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/
GRUP DE DEFENSA DEL TER (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Col. L’Entorn, 45. Manlleu: Grup de Defensa del Ter, p. 97.
GRUP DE DEFENSA DEL TER (2013). “Interpretació de l’estat de les fonts de les comarques d’Osona, el Lluçanès i el Ripollès. Nota de premsa2013”. Els Cingles de Collsacabra, any 34, núm. 69, p. 19.
PARÉS I GANYET, Quirze (1985). La despoblació rural i les masies del Collsacabra. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 391, 500.
PAYÁN VERDAGUER, Josep (1977). El meu Rupit. Recull de poesies. [Rupit]: Ajuntament de Rupit, p. 24-25.
VINYETA, Ramon (1998). Rupit. Guia turística. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 34-35.
