Font del Saltiri
Rupit i Pruit

    Osona
    Torrent del Saltiri - Pla de Corriol
    Emplaçament
    Sota el pla de Corriol i al costat de la masia del mateix nom
    895 m.s.n.m

    Coordenades:

    42.02739
    2.46943
    456078
    4652953
    Número de fitxa
    08901 - 207
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Modern
    Popular
    Segle
    XVIII
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BCIL
    Catàleg de béns a protegir de Rupit i Pruit
    Accés
    Fàcil
    Productiu
    Titularitat
    Privada
    Ref. Cad.: 08185A01100004
    Autoria de la fitxa
    Adriana Geladó Prat

    Font aïllada situada en un bonic graó de gres, als peus d’un petit afluent del torrent del Saltiri. Consta d’un dipòsit integrat a l’interior del marge, on s’acumula l’aigua que raja per la font. Està formada per una volta d’arc rodó, bastida amb pedra disposada a sardinell i protegida amb una coberta de dues vessants bastida amb lloses de pedra planes. L’interior de l’estructura està bastit amb carreus de pedra ben escairats, amb l’any 1797 gravat a la part superior i dues obertures rectangulars tancades amb dues portelles de ferro, que donen accés al dipòsit. A la part inferior hi ha l’aixeta de botó, que és metàl·lica. L’aigua cau dins d’una pica rectangular excavada al subsòl. Al seu costat hi ha un petit banc de pedra simple. La zona que envolta la font està regularitzada: el torrent està delimitat a mode de canal o rec, amb un petit pontet de pedra que salva el seu pas i un banc corregut de pedra que ressegueix bona part del marge. Davant de la font hi ha una petita balma bastida amb un mur de pedra i, al seu costat, un petit salt d’aigua dins del torrent.

    La font està integrada dins de l’itinerari de les fonts de Rupit, degudament senyalitzat.

    És probable que el nom de Saltiri procedeixi del petit salt d’aigua que fa el torrent, just abans d’arribar a la font. Era utilitzada pels propietaris de la masia del Saltiri, situada a uns 30 metres al nord de la font. La balma era utilitzada com una cort pels animals. Antigament, als infants del poble se’ls explicava que per una de les portelles naixien els nens i per l’altra les nenes. L’any 1955, Josep Payán va dedicar una poesia a la font.

    BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). Rupit, pàgines de la seva història. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 105.

    CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). Catàleg de béns a protegir. Text refós. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/

    GRUP DE DEFENSA DEL TER (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Col. L’Entorn, 45. Manlleu: Grup de Defensa del Ter, p. 97.

    GRUP DE DEFENSA DEL TER (2013). “Interpretació de l’estat de les fonts de les comarques d’Osona, el Lluçanès i el Ripollès. Nota de premsa2013”. Els Cingles de Collsacabra, any 34, núm. 69, p. 19.

    PARÉS I GANYET, Quirze (1985). La despoblació rural i les masies del Collsacabra. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 391, 500.

    PAYÁN VERDAGUER, Josep (1977). El meu Rupit. Recull de poesies. [Rupit]: Ajuntament de Rupit, p. 24-25.

    VINYETA, Ramon (1998). Rupit. Guia turística. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 34-35.