Font del Dalmau
Muntanyola

    Osona
    El Castell de Muntanyola
    Emplaçament
    Davant el Dalmau, costat bassa. s/n. Trencant senyalitzat a BV-4317. 08505. Muntanyola.

    Coordenades:

    41.89912
    2.17459
    431533
    4638905
    Número de fitxa
    08129-110
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Modern
    Segle
    XVI-XIX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Productiu
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 002A00003
    Autor de la fitxa
    Anna M. Gómez Bach

    Font ben arranjada pels amos del Dalmau que presenta un entorn ajardinat i es troba al davant d'una gran bassa. El tub de la font està fet amb una boixa. Quan hi ha períodes de sequera, l'aigua de la font s'utilitza per altres usos, ja que està canalitzada. Actualment, l'estructura està formada per una paret de pedra a una cara vista i recolzada sobre un talús o feixa on s'ha construït un petit teulat a doble vessant i teula aràbiga protegint la font. Aquesta es troba a l'interior, sota un volta o arc de mig punt de totxana disposada radialment, i un gran receptacle a mode de pica o abeurador que en recull les aigües sobrants i que les porta a la bassa; disposada tot seguit, però a un nivell lleugerament inferior. Just sobre el broc es conserva una rajola decorativa en blau i blanc que ha estat posada per l'actual propietari.

    L'accés és molt fàcil, ja que la font és al davant mateix de la casa de Dalmau. Per accedir a la casa cal agafar el pas al punt quilomètric 2'4 m de la carretera de Santa Eulàlia de Riuprimer a Muntanyola, al cantó de ponent. Al cap d'uns 800 metres cal deixar una pista a la dreta que porta al mas l'Arissa i a 300 metres més cal arribar al mas Dalmau; la font es troba sobre la bassa i a peu del camí.

    Conserva una inscripció que amb prou feines es llegeix i que posa 1861. La resta de l'estructura ha estat recentment arranjada. Cal assenyalar, però, que el mas Dalmau es documenta des de l'Alta Edat Mitjana, i que els recursos hidràulics del mas ja es deurien planificar des d'un primer moment. L'actual estructura de la font només sembla indicar una reforma del segle XIX, però la gran bassa, excavada a la roca, i recentment vallada, i l'espai de safareig i recull d'aigües sobrants per a regar els camps del davant, semblen de factura antiga.

    GRUP DE DEFENSA DEL TER. (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Ed. Eumo. Vic: 182.