Font de Martins
Vilada
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
La Font de Martins brolla de l'interior d'un espai rocós, prop de la masia la Sala. La seva aigua és conduïda per un petit canal, al llarg d'uns centenars de metres, fins a una arribar a una bassa. Tant el canal com la bassa tenen el terra i les parets aïllades amb ciment, per evitar fuites i filtracions. El canal disposa d'alguns sobreïxidors i punts reguladors del cabal. La bassa té una gran cabuda i presenta més profunditat a la banda de llevant. També alberga algunes especies de peixos, però és envoltada per una tanca per tal d'evitar l'accés del bestiar, sobretot de les vaques. Des de la bassa, l'aigua desguassa, per una tuberia coberta, al pantà de la Baells. No obstant, abans d'arribar a l'embassament, l'aigua surt a l'exterior en arribar al molí de la Sala, on és reconduïda amb finalitats ornamentals. L'aigua d'aquesta font és potable i força gent s'hi arriba per proveir-se'n. L'indret és tranquil i constantment netejat, cosa que el converteix en un espai molt atractiu.
Actualment existeix un litigi per la propietat entre els propietaris de La Sala (Ramon Orriols Puigcasas) i del Molí de La Sala (Ramon Rotllan Olivella).
Història
L'aprofitament de l'aigua de Martins de ben segur és d'època medieval. La seva aigua permetia fer funcionar el petit molinet de Martins, el Molí de la Sala i Serradora de la Baells respectivament, però en èpoques diverses. Tanmateix, la canalització i embassament de l'aigua en sentit transversal, que desvia el seu curs vertical, més o menys natural, és força recent. L'actual infrastructura data de 1934, quan Teodor Miralles va construïr una central hidroelèctica que n'aprofitava l'aigua. La central es trobava prop del curs del riu Merdançol i actualment resta negada per les aigües del pantà de la Baells. La central ja deixà de funcionar abans de la construcció de l'embassament i, des de llavors, la canalització i la bassa es varen mantenir amb altres finalitats, sobretot pel proveïment d'aigua a les cases properes. Davant de les secades dels darrers anys, l'Ajuntament de Vilada també va plantejar fer arribar l'aigua fins al nucli urbà, però el projecte va ser posteriorment desestimat.
Bibliografia
AYMAMÍ (2000: 17).
SOCA (en curs: s. p).