Són ben poques les notícies que tenim sobre aquest indret. Els primers documents escrits que hem trobat són del segle XIV, del 1397 concretament, quan ens apareix com a batlle de Roset un tal Pere de Martins, juntament amb Pere de la Serra. També tenim documents del segle XV, però aleshores el mas ja es trobava deshabitat i rònec. El 1443 era sota domini directe de l'abat de Ripoll. Aquest féu diverses crides per què aquell que tingués títols acreditatius de drets sobre el mas es presentés la documentació a la cort abacial, si no hi establiria qui voldria. S'hi presentà Jaume de Vilanova, de Sant Esteve de Valloriola, i Bernat Erola, de Vilada. A mitjan segle XVI es van fer noves crides, però aleshores el mas ja es trobava dintre de les possessions de la Sala i es trobava deshabitat i derruït. La documentació posterior al segle XVI, sobretot els capbreus, sempre hi fan referència, però sobretot per posar en relleu que es tractava d'un mas abandonat que havia estat adquirit pels tinents de Sala i, lògicament, interessava cobrar-los els censos. Durant l'època moderna i contemporània va córrer la mateixa sort que aquesta darrera finca.