Font de la Salut de can Vallalta
Dosrius

    Maresme
    Brolla de can Vallalta - Veïnat de Rupit - Zona de Canyamars
    Emplaçament
    Al nord-oest de la masia de can Vallalta, sota d'aquesta, al marge dret del camí
    336m

    Coordenades:

    41.60458
    2.46465
    455390
    4606013
    Número de fitxa
    08075-205
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Modern
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XVIII-XIX
    Estat de conservació
    Dolent
    Coberta d'abundant vegetació.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. Cad.: 08074A00600029
    Autoria de la fitxa
    Adriana Geladó Prat

    Estructura aïllada situada al marge dret del camí que porta a la masia de can Vallalta des del camí de Rupit, entre les masies de can Cuní i can Joan Sabé. Es tracta d'un bassa de planta quadrada bastida en pedra de diverses mides i coronada amb lloses de pedra planes. A l'interior compta amb un revestiment lliscat. A la banda de ponent, damunt del mur de la bassa, hi ha una pica de planta rectangular bastida en pedra que forma part de la font. L'aigua brolla d'un tub de ferro encastat a la roca. A la banda de llevant, un tram del mur està inclinat a mode de safareig per facilitar el rentat. La construcció està adaptada al desnivell del terreny en sentit nord-sud.

    Altres denominacions relacionades amb l'estructura: safareig de reg de can Vallalta. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor.

    Aquesta font era utilitzada per regar els camps de conreu que hi havia sota de la masia de can Vallalta, a la que pertanyia. També regava la zona de l'hort (que va estar actiu fins a mitjans dels anys 80 del segle XX), que estava orientat a ponent i anava des del safareig cap avall, baixant en paral·lel al torrent de can Joan Sabé. De fet, sota del torrent, hi havia una gran bassa per regar aquest hort que no ha estat localitzada. Pel que sembla, l'estructura disposava d'uns catúfols que pujaven l'aigua fins a la masia. La font es va construïr en aquest indret per que hi havia un naixement d'aigua natural i és probable que la bassa-safareig se li afegís durant el segle XIX.

    ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.31/195. JUBANY I PINÓS, M. Àngels; ALSINA I BOIX, Neus (1990). "El medi natural: Les Aigües (III). Les fonts i els safareigs". El Comú, núm. 14, p. 15. LUNA I TOMÀS, Gonçal (2005). Parc del Montnegre i el Corredor. Col. Guies dels Parcs, 4. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 125.