Font de la Mare de Déu del Roser Sant Hipòlit de Voltregà

Osona
Carrer Major, 6
Al bell mig del carrer Major, davant de l'aparcament situat a l'altra banda del carrer
520m

Coordenades:

42.01495
2.23604
436745
4651718
08215-145
Patrimoni moble
Element urbà
Modern
Contemporani
Popular
XVII-XX
Bo
Inexistent
Fàcil
Productiu
Pública
Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà
Adriana Geladó Prat

Estructura formada per un espai de planta rectangular, d'uns 4,50 metres d'amplada per uns 5 metres de profunditat, cobert internament per una volta d'arc rebaixat. Aquest espai s'obre al carrer Major mitjançant un gran arc rebaixat emmarcat amb carreus de pedra i amb les impostes motllurades. La font pròpiament dita està situada a la paret del fons, la qual està bastida amb un parament de carreus de pedra disposat fins a l'arrencada de la volta i rematat amb una destacable cornisa motllurada. Damunt seu s'obre una petita fornícula d'arc de mig punt apetxinada amb la imatge de la Mare de Déu. El brollador, format per una aixeta de llautó, està encastat en aquest mur i vessa l'aigua a l'interior d'una pica de pedra rectangular integrada en un dels bancs correguts que ressegueixen el perímetre. Damunt de l'aixeta, i esculpida en un dels carreus del mur, hi ha la següent inscripció: "BEU Y T". Els bancs són bastits amb carreus de pedra i estan decorats amb unes motllures rectilínies. Pel que fa als murs laterals, compten amb uns sòcols d'1,5 metres d'alçada aproximada bastits també amb carreus de pedra. La resta dels paraments i la volta compten amb un revestiment arrebossat i pintat de color groc. L'enllosat interior també és de pedra.
En l'actualitat, la font es troba integrada a l'extrem sud-oest d'un edifici d'habitatges de nova planta i està coberta per un sostre pla utilitzat com a terrassa i delimitat amb una barana de ferro assentada damunt d'una cornisa esglaonada bastida amb maons ceràmics arrebossats.

Altres noms relacionats amb la font: font de la Mare de Déu, font de Mitja Vila.

El clot o torrent de la font de la Sala és un torrent que baixa de la serra de Sobremunt, i que al mig del nucli urbà es denomina torrent de Mitjavila. Nodria a la majoria de les fonts i dolls d'aigua del terme (moltes d'elles actualment desaparegudes), incloent-hi la font de la Mare de Déu, tot i que en l'actualitat està connectada a la xarxa municipal.
Aquesta font rajava abundantment, fet que provocava que la gent del poble hi anés a buscar aigua abans de l'arribada de la xarxa corrent i potable a les cases de Sant Hipòlit, documentada entre les dècades dels anys 30 i 40 del segle XX.
Segons la documentació custodiada a l'arxiu municipal, a principis del segle XX (any 1906), la font comptava amb dues aixetes: "adquirir un grifo nuevo para cambiar uno de los dos que hay en la fuente de "Mitja Vila" ó de la "Mare de Deu"" (Anglada, 2008: 78).
Els bancs correguts estan bastits amb les margues característiques de la zona: de color gris blavós, sorrenques i fossilíferes.

ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 78.
CASTANYER, Assumpta; ANTOLÍN, Aitor (2010). La vida quotidiana al Voltreganès. Des de l'any 1700 al 1950. [Sant Hipòlit de Voltregà]: Casa Museu del Voltreganès, p. 49-50.
CIRERA, Antoni; VILA, Assumpta (2019). L'aigua a la serra de Sobremunt. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis Voltreganès, p. 55.
SALVANS, Gabriel (2008). Sant Hipòlit de Voltregà. Vol de poesia. Sant Hipòlit de Voltregà: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, p. 26.
SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 24, 85, 88, 98.
SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). "Catàleg de béns a protegir". Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 30.02.EA.