Antic camí ral
Sant Hipòlit de Voltregà
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Antic camí ral que creua el terme municipal de Sant Hipòlit per la banda de ponent i en sentit nord-sud. El camí està integrat dins de la trama urbana actual de la població i entra al terme santhipolitenc des del santuari de la Gleva (Les Masies de Voltregà) a través del pont de Malagana, situat en el límit dels dos termes. Des d'aquí avança pel carrer de la Gleva fins a enllaçar amb el nucli antic de la població passant pel carrer Major, la plaça de la Vila, el carrer de Mossèn Jacint Verdaguer, el carrer del Mallol i sortint del terme per la carretera de Sant Boi.
En l'actualitat, bona part d'aquest camí coincideix amb el traçat del PR-C 49, des del pont de Malagana fins a la plaça Nova. En aquest punt, el sender gira pel carrer de l'Hospital seguint el mateix traçat que el camí que porta cap a Sobremunt.
Història
En general, els camins rals documentats a l'edat Mitjana segueixen el traçat establert anteriorment pels romans. Pel que fa a la comarca d'Osona hi ha algunes vies principals identificades, mentre que la resta de traçats corresponien a una xarxa de caire més secundari. Un dels camins principals, donada la seva proximitat al terme actual de Sant Hipòlit, era el que comunicava Barcelona amb Puigcerdà, també anomenat camí de la Cerdanya o strata Cerdana, i que seguia el curs dels rius Congost, Ter i Freser. Aquesta via sortia de Vic pel nord, pel coll de Vic i per Gurb, cap a Santa Cecília i Sant Hipòlit de Voltregà seguint el riu Ter cap al nord, fins a Ripoll i la Cerdanya. En un document relacionat amb el terme de Voltregà datat l'any 989, es fa referència a una strada que "...vadit per Surribas et pergit ad Sanctum Ipolitum...". I, alhora, en un altre document datat l'any 1000, es parlava d'una via que anava a Ripoll passant per Sant Hipòlit: "...ipsa strada publica magiore que pergit per Sancto Ipolito [de Voltregà] et vadit ad Ripol...l" (Padrós, 2010: 242). Posteriorment, en l'informe de la zona redactat pel viatger Francisco de Zamora l'any 1788, també es parla del "camino de herradura de la villa de Ripoll y demás pueblos de la Montaña a Vich". Segons l'autor, i malgrat les reformes, el camí seguirà pel mateix lloc per on circulava antigament i es torna a mencionar específicament Sant Hipòlit (Albareda, 1983: 43-44).
Bibliografia
ALBAREDA I SALVADÓ, Joaquim (1983). "L'estat dels camins a la comarca d'Osona en el segle XVIII". Revista Ausa, 105. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs, p. 43-44.
ALBAREDA, J.; FIGUEROLA, J.; MOLIST, M.; OLLICH, I. (1984). Història d'Osona. Vic: Eumo Editorial. Annex.
FONT I GAROLERA, Jaume (2014). "La xarxa de camins i les comunicacions a Osona al segle XVIII i la vertebració territorial de la comarca". Revista Ausa, 174. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs, p. 958, 960, 962.
GARCÍA HERMOSILLA, Carles [et al.] (2010). Les Masies de Voltregà. Un riu d'història. Vic: Eumo Editorial; Manlleu: Museu Industrial del Ter; Les Masies de Voltregà: Ajuntament de la Masies de Voltregà, p. 31.
ORDEIG I MATA, Ramon (1982). "Villae, Viae i Stratae d'Osona, testimonis de l'antiguitat a l'època medieval". Revista Ausa, 102-104. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs, p. 398-399.
PADRÓS, Carles (2010). "Els camins antics i les vies romanes a la comarca d'Osona (Barcelona). Estat de la qüestió". Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló, 28, p. 242.
SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 51, 97.
SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). "Catàleg de béns a protegir". Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 50.02.EA.
Http://patrimonicultural.diba.cat/index.php?codi_ine=08071# [Consulta: 20-03-2020].
