Carrer Major
Sant Hipòlit de Voltregà
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Carrer situat a l'extrem sud-oest del nucli antic de la vila, des de la banda de migdia de la plaça de la Vila i fins a la plaça Pompeu Fabra. Es tracta d'un carrer de traçat rectilini, amb una longitud d'uns 100 metres i una amplada variable d'entre 3 i 4 metres, exceptuant el tram final de la via, on la plaça Pompeu Fabra fa que l'amplada sigui molt més gran (de fet, tota la façana de ponent de la plaça porta la numeració del carrer Major). L'espai es troba totalment pavimentat per llambordins de formigó de diferent color, que diferencien les zones de circulació rodada amb les dels vianants. Presenta un pendent relatiu en sentit nord-est sud-oest, amb edificacions a banda i banda excepte en el tram que confronta amb la plaça Pompeu Fabra i a l'espai d'aparcament central. Les construccions mantenen la tipologia originària dels segles XVII i XVIII, tot i que amb reformes i remuntes posteriors. Com a resultat, en l'actualitat s'observa una barreja d'edificis antics amb d'altres de més moderns construïts en els darrers anys, sobretot pel que fa al tram central i al tram final de la banda de llevant. La tipologia general és d'edificis entre mitgeres destinats a habitatge, amb una parcel·lació força regular d'entre 5 i 10 metres de façana i una profunditat edificada d'entre 12 i 18 metres. Les parcel·les continuen a la part posterior en forma d'horts, jardins i coberts suplementaris (aquest fet només es dóna en els construccions de la banda de ponent). La majoria d'edificis estan coberts amb teulades de dos vessants i distribuïts en planta baixa i dos pisos, alguns fins i tot amb tres nivells. Molts d'ells tenen una porta d'accés als pisos superiors i portals d'accés de més amplada a la planta baixa. També presenten obertures emmarcades en pedra i diverses llindes datades i decorades (sobretot durant el segle XVIII), així com algunes reformes i transformacions d'obertures realitzades durant el segle XX (per exemple en balcons). Pel que fa als materials i les tècniques constructives són de caire tradicional, amb parets de tàpia i pedra, ràfecs inclinats, acabats arrebossats, etc. A la part central del carrer, baixant a mà dreta, hi ha la font de la Mare de Déu del Roser.
Altres noms relacionats amb la via: carrer de Francesc Layret.
Història
Es tracta d'un dels traçats històrics de la vila de Sant Hipòlit de Voltregà. Constitueix un exemple de creixement lineal, que conserva molts elements patrimonials interessants que reflecteixen l'arquitectura produïda a la població al llarg dels segles, donat que tot i l'origen i consolidació de la via durant els segles XVII i XVIII, hi ha també diferents intervencions interessants de finals del segle XIX. Aquest carrer està disposat al llarg de l'antic camí ral que des del santuari de la Gleva creuava tot el terme municipal en direcció nord.
Si ens fixem en les dates que hi ha gravades a les llindes dels edificis que conformen la via, podem situar la seva construcció i reforma a l'entorn de dos dels moments claus de la història de Sant Hipòlit. En primer lloc, el període d'esplendor viscut durant l'etapa pre-industrial, el qual està personificat en el poderós gremi de paraires de la vila (segles XVI-XVII). En segon lloc, i relacionat amb el moment de reforma, els estralls ocasionats per la Guerra de Successió. La vila de Sant Hipòlit fou saquejada i cremada per les tropes felipistes l'any 1714. De totes maneres, i pel fet de ser una de les vies més transitades del municipi, també hi trobem edificis molt interessants aixecats en el segle XIX. Al carrer s'hi ubicava la casa del gremi de paraires, el casalot de can Pubill Camps, la seu del Club Carlí (que a més era un cafè-teatre) i la Fonda, entre els segles XVIII i XIX. Dins del segle XX també hi havia alguns dels establiments més significatius com ca l'Apotecari, cal Barberet o cal Cisteller.
Durant la Segona República, el nom oficial del carrer va ser de Francesc Layret, tot i que l'any 1939 va recuperar el nom de carrer Major.
Pel que fa a les reformes dutes a terme a la via, i segons la documentació custodiada a l'arxiu municipal de la vila, l'any 2004, en el marc d'un projecte d'urbanització de diversos carrers del casc antic, és substituí la pavimentació existent per una altra de llambordins de formigó. Aquest projecte fou signat per l'arquitecte J.M. Claparols. Segons les informacions obtingudes, encara es conserva el paviment de còdols de la zona original sota del paviment actual.
Bibliografia
ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 60, 74.
Torelló, Sant Vicenç, Sant Pere, Sant Hipòlit, Masies de Voltregà, Roda de Ter i Masies de Roda 1984. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcció General d'Urbanisme, 1985, p. 40.
SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 51, 89, 98, 99, 103.
SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). "Catàleg de béns a protegir". Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 08.CA.
