Carrer Major

Sant Hipòlit de Voltregà

Carrer situat a l'extrem sud-oest del nucli antic de la vila, des de la banda de migdia de la plaça de la Vila i fins a la plaça Pompeu Fabra. Es tracta d'un carrer de traçat rectilini, amb una longitud d'uns 100 metres i una amplada variable d'entre 3 i 4 metres, exceptuant el tram final de la via, on la plaça Pompeu Fabra fa que l'amplada sigui molt més gran (de fet, tota la façana de ponent de la plaça porta la numeració del carrer Major). L'espai es troba totalment pavimentat per llambordins de formigó de diferent color, que diferencien les zones de circulació rodada amb les dels vianants. Presenta un pendent relatiu en sentit nord-est sud-oest, amb edificacions a banda i banda excepte en el tram que confronta amb la plaça Pompeu Fabra i a l'espai d'aparcament central. Les construccions mantenen la tipologia originària dels segles XVII i XVIII, tot i que amb reformes i remuntes posteriors. Com a resultat, en l'actualitat s'observa una barreja d'edificis antics amb d'altres de més moderns construïts en els darrers anys, sobretot pel que fa al tram central i al tram final de la banda de llevant. La tipologia general és d'edificis entre mitgeres destinats a habitatge, amb una parcel·lació força regular d'entre 5 i 10 metres de façana i una profunditat edificada d'entre 12 i 18 metres. Les parcel·les continuen a la part posterior en forma d'horts, jardins i coberts suplementaris (aquest fet només es dóna en els construccions de la banda de ponent). La majoria d'edificis estan coberts amb teulades de dos vessants i distribuïts en planta baixa i dos pisos, alguns fins i tot amb tres nivells. Molts d'ells tenen una porta d'accés als pisos superiors i portals d'accés de més amplada a la planta baixa. També presenten obertures emmarcades en pedra i diverses llindes datades i decorades (sobretot durant el segle XVIII), així com algunes reformes i transformacions d'obertures realitzades durant el segle XX (per exemple en balcons). Pel que fa als materials i les tècniques constructives són de caire tradicional, amb parets de tàpia i pedra, ràfecs inclinats, acabats arrebossats, etc. A la part central del carrer, baixant a mà dreta, hi ha la font de la Mare de Déu del Roser.