Font de baix de Fontranó
Sant Agustí de Lluçanès

    Osona
    Sector nord-est del terme municipal
    Emplaçament
    Aproximadament 300 metres al nord de la masia de Fontranó

    Coordenades:

    42.09101
    2.14892
    429616
    4660231
    Número de fitxa
    08195 - 71
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Contemporani
    Popular
    Estat de conservació
    Regular
    L'entorn de la font té una gran quantitat d'esbarzers secs que dificulten l'accés. Seria convenient desbrossar aquest accés.
    El dipòsit té deficiències en l'estructura que provoquen pèrdues aconsellant una petita intervenció per tapar els possibles forats.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Difícil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 001A00027
    Autoria de la fitxa
    Jordi Compte i Marta Homs

    La font de baix de Fontranó es troba situada en la cara sud dels serrats de les Ginestes i de la Claror, en una zona coneguda com el Solell de Fontranó.
    S'accedeix a la font sortint de la masia de Fontranó en direcció nord. A un parell de centenars de metres de la masia s'acaben els camps i comença el bosc en el que es troba la font, que s'ha de buscar just quan acaben els camps, ja que no hi ha cap camí senyalitzat que hi condueixi.
    Es tracta d'una font formada per un dipòsit fet d'obra i a la seva esquerra un abeurador també fet d'obra però cobert de molsa seca. L'aigua hauria d'omplir el dipòsit fins que sobreeixien dins de l'abeurador, però deficiències en l'estructura del dipòsit provoquen que l'aigua s'escoli pel sòl.. De la font en surt un rec, que acostuma a baixar sec i que desemboca a la riera de Cussons.
    L'entorn de la font és el propi de les vessants sud, que son sempre més seques, amb un bosc format per roures i alguna alzina principalment, i amb un sotabosc pobre amb predomini del fanal. Així doncs, podem parlar de l'entorn de les dues fonts de Fontranó com un entorn atípic de font, ja que en la gran majoria dels casos, les fonts estan situades en llocs ombrívols i humits.

    En el moment de la visita (desembre 2005) la font no rajava, encara que es podia observar la humitat que es desprenia de les fugues del dipòsit