Fons documental de l'Arxiu Parroquial de Sant Julià de Cerdanyola
Sant Julià de Cerdanyola
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El fons parroquial de Sant Julià de Cerdanyola és un fons modern, ja que es va iniciar després de la Guerra Civil, en ser destruït durant la guerra, igual que d'altres objectes de l'església. Amb posterioritat a la Guerra es van recollir dades dels baptismes realitzats a Sant Julià de Cerdanyola des de finals del segle XIX, gràcies a la reconstrucció que es va fer consultant la documentació de l'Arxiu de la Cúria Episcopal de Solsona, i que es conserven en una carpeta a la rectoria. També es conserven diversos llibres de baptismes, matrimonis, confirmacions i defuncions des de finals de la Guerra fins a l'actualitat. Concretament: Llibre de partides de baptisme des de 1918 a 1936, recomposts a partir de les dades extretes de l'Arxiu de la Cúria Episcopal de Solsona. Llibre de partides de defunció, des de 1939 a 1963 Llibre de partides de defunció des de 1963 a l'actualitat. Llibre de partides de baptisme des de 1963 a l'actualitat. Llibre de partides de matrimoni des de 1963 a l'actualitat. Llibre de partides de baptisme , confirmacions i matrimonis, de 1939 a 1943 Llibre de partides de baptismes des de 1944 a 1962 També es conserven diferents llibres de comptes parroquials i de les cases rectorals de la parròquia.
Història
L'arxiu parroquial de Sant Julià de Cerdanyola es va destruir durant la Guerra Civil, fet que va provocar que posteriorment es fes la reconstrucció de les dades consultant la documentació de l'Arxiu de la Cúria Episcopal de Solsona. La parròquia de Sant Julià de Cerdanyola pertanyia des dels seus orígens al Bisbat d'Urgell fins al 1593 en què, amb la creació del Bisbat de Solsona, passà a dependre d'aquest. Les conseqüències de la Guerra Civil també es van patir a aquests bisbats i queda molt poca documentació de la parròquia a l'Arxiu Diocesà de Solsona. El Bisbat de Solsona es va crear l'any 1593, quan el Papa Climent II divideix el bisbat d'Urgell que era massa extens i crea la diòcesi de Solsona de la que passen a dependre els deganats de Berga i la Vall de Lord. A partir d'aquest moment tota la documentació generada pel Bisbat es guarda al Palau Episcopal de Solsona.
