Fons documental de la Biblioteca de Catalunya
Pallejà
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
En aquest arxiu es troben dos fons cabdals per al coneixement de la història de Pallejà, tots dos dipositats per donació.
D'una banda, el fons documental Clariana, Torelles i Sentmenat, fons patrimonial que consta de 568 documents, 229 en paper i 244 en pergamí, relatius al senyorio d'aquestes tres branques familiars sobre el territori de Pallejà, la Roca del Vallès, la batllia de Bellver i la sotsvegueria del Baridà. Abracen el període comprès entre els segles X i XVIII i és un donatiu de la família Sentmenat (1944).
D'altra banda, el fons fotogràfic Salvany conté aproximadament 10.000 imatges en clixés positius i negatius en placa estereoscòpica de vidre en format 6 x 13 cm. Aquestes plaques fotogràfiques es conserven en les seves capses originals i cada una d'elles té un número identificador. Tot i que la majoria de fotografies estan realitzades pel propi Salvany podem trobar algunes d'altres membres del Centre Excursionista de Catalunya. Permeten un recorregut per la crònica social i cultural de la Catalunya de principis del segle XX. En relació a pallejà, s’hi localitzen un conjunt de deu fotografies, totes fetes pel mateix Salvany:
- El Castell de pallejà, 1912 (Fons Salvany SaP_046_07)
- Porta del Castell de Pallejà, 1919 (Fons Salvany SaP_521_09)
- Creu processional de l’església de Pallejà, 1919 (Fons Salvany SaP_521_11)
- Dins la pedrera de Pallejà, 1919 (Fons Salvany SaP_523_06)
- Pedrera de Pallejà a contrallum, 1919 (Fons Salvany SaP_523_07)
- Escala del Castell de Pallejà, 1919 (Fons Salvany SaP_521_10)
- Església Vella de pallejà, 1913 (Fons Salvany SaP_134_08)
- Façana d’una masia de Pallejà (Fons Salvany SaP_580_10) – Cal Frare
- Ruïnes de l’església vella de Pallejà, 1921 (Fons Salvany SaP_579_05)
- Vista del Papiol des de Pallejà, 1921 (Fons Salvany SaP_581_02)
La informació ha estat extreta de la web de la Biblioteca de Catalunya.
Història
La Biblioteca de Catalunya es va fundar l'any 1907 com a Biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans, ubicada al Palau de la Generalitat. Set anys més tard, la Mancomunitat de Catalunya li va atorgar el caràcter de servei cultural públic. Més endavant, l'any 1931, l'Ajuntament de Barcelona va aprovar la cessió de l'antic Hospital de la Santa Creu com a seu de la Biblioteca de Catalunya.
Es tracta d'un dels conjunts del gòtic civil més important de Catalunya. Construït entre els segles XV i XVIII, fou l’hospital més gran de Catalunya durant molts segles. La primera pedra de l’Hospital de la Santa Creu es va posar el 1401 en presència del rei Martí l’Humà. El 1414 van finalitzar la major part d’aquestes obres, que es van tornar a reprendre un segle després, amb la utilització d’una tècnica constructiva més depurada.
Aquesta nova seu va ser oberta al públic l'any 1940 i el 1981 va esdevenir Biblioteca Nacional de Catalunya, segons la Llei de Biblioteques aprovada pel Parlament de Catalunya, que li atorga la recepció, la conservació i la difusió del Dipòsit Legal de Catalunya.
