La Biblioteca de Catalunya es va fundar l'any 1907 com a Biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans, ubicada al Palau de la Generalitat. Set anys més tard, la Mancomunitat de Catalunya li va atorgar el caràcter de servei cultural públic. Més endavant, l'any 1931, l'Ajuntament de Barcelona va aprovar la cessió de l'antic Hospital de la Santa Creu com a seu de la Biblioteca de Catalunya.
Es tracta d'un dels conjunts del gòtic civil més important de Catalunya. Construït entre els segles XV i XVIII, fou l’hospital més gran de Catalunya durant molts segles. La primera pedra de l’Hospital de la Santa Creu es va posar el 1401 en presència del rei Martí l’Humà. El 1414 van finalitzar la major part d’aquestes obres, que es van tornar a reprendre un segle després, amb la utilització d’una tècnica constructiva més depurada.
Aquesta nova seu va ser oberta al públic l'any 1940 i el 1981 va esdevenir Biblioteca Nacional de Catalunya, segons la Llei de Biblioteques aprovada pel Parlament de Catalunya, que li atorga la recepció, la conservació i la difusió del Dipòsit Legal de Catalunya.