Fons de Vilassar del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona
Vilassar de Dalt
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El fons relacionat amb Vilassar del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona consta de documentació escrita i gràfica d'edificis de la població. Una bona part es troba a les carpetes AG-165-166 i 167; hi ha carpetes de Can Banús, el casal Piferrer i el Centre Vilassanès. D'aquest darrer es pot consultar la documentació administrativa, estudis i projectes, un conveni i certificacions d'obres, pressupostos i plànols.
Hi ha molta fotografia, del castell, de l'església, de Can Maians o de la Font de la teula. Procedeixen de diversos llocs, des de l'arxiu Mas, del propi Servei, de Puig i Cadafalch, de Bonet Garí. La fotografia més antiga és la del castell, de l'any 1886, donació de Puig i Cadafalch. Hi ha una col·lecció important de fotografies del Centre Vilassanès procedent de diversos fons. De F. Balenyà hi ha 12 clixés de la font de la Teula, de Can Banús, de les escoles i de l'Ajuntament.
Un altre element important que es conserva en aquest fons són els dibuixos originals del teginat del castell, fets l'any 1932 per J.F. Ràfols. Un d'aquests dibuixos apareix publicat en el seu llibre sobre els teginats de la Península.
L'antic servei de catalogació i conservació de monuments de la Diputació de Barcelona, actual SPAL, conserva un important volum documental fruit de les seves intervencions en diferents edificis del municipi, des dels anys 20 fins els anys 70 del segle passat. S'hi poden consultar plànols, plantes, alçats, croquis, seccions, detalls i planimetria diversa d'edificis tan importants com la Casa de la Vila, la Biblioteca Torras i Bages, el Palau Reial, l'església de Sant Joan, la Basílica de Santa Maria o la Capella de Sant Pelegrí. A més a més, hi podem trobar els projectes arquitectònics de reforma, memòries d'actuació, epistolari, pressupostos, factures i forces fotografies en blanc i negre. Els arquitectes protagonistes d'aquesta ingent documentació són en Jeroni Martorell i en Camil Pallàs.
Història
El Servei fou creat l'any 1914 per la Diputació de Barcelona presidida per Enric Prat de la Riba, com a conseqüència de la "Memòria sobre la conservació i catalogació de monuments" feta per l'Institut d'Estudis Catalans.
Ha tingut tres directors en més de 80 anys: els arquitectes Jeroni Martorell i Terrats (1915-1951), Camil Pallàs i Arisa (1954-1978) i des de l'any 1981, Antoni González i Moreno-Navarro. Entre 1915 i 1929, la seu del servei era el Palau de la Generalitat.
Bibliografia
GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Antonio (2006). Conservació preventiva: última etapa. Memòria SPAL 1991-2001. Diputació de Barcelona.
LACUESTA CONTRERAS, Raquel (1998). El servei de catalogació i conservació de monuments de la Diputació de Barcelona. Metodologia, criteris i obra 1915-1981. Vol. III. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. Facultat de Geografia i Història, pàgs.. 1016-1088.