FOLGUEROLES
"Quin pom de dàlies ets, Folgueroles / en el rosa del teu viure! / Et gronxen aires de terreroles, / teuladers i rossinyols.
Ets de la Plana el millor somriure, / llum de pollancres, niuet de fades, / aigua de perles, nits encantades, / picardioses pels corriols.
Et naixia el Poeta / en domassos del cel. / Avui encara passa / cantussant pels carrers.
Dins l'església en silenci / perfumat de codonys. / espetec de geranis / al defora, pertot.
Pels teus camps d'or i plata / trepadella ha florit. / El ballet et puntegen / quatre alzines, vuit pins.
Un pagès de pessebre / envesteis feix i prat. / M'he sentit la seva ombra / al palmell de la mà.
Quan t'ensutzes et venten / Pirineu i Montseny. / Si estimaves la lluna / t'agombola un estel.
Sant Francesc s'hi moria, / Oh, quina olor de brull! / L'arc del cel engalana / Sant Jordi i la Damunt.
Se't despengen els núvols / a baranes de sol. / De puntetes camines / pel batre del teu cor.
Acolora mansesa, / rostoll, noia, brogit. / Ets com tota l'Úmbria, / o un raconet d'Assís!".