Folgueroles
Folgueroles
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
FOLGUEROLES
"Quin pom de dàlies ets, Folgueroles / en el rosa del teu viure! / Et gronxen aires de terreroles, / teuladers i rossinyols.
Ets de la Plana el millor somriure, / llum de pollancres, niuet de fades, / aigua de perles, nits encantades, / picardioses pels corriols.
Et naixia el Poeta / en domassos del cel. / Avui encara passa / cantussant pels carrers.
Dins l'església en silenci / perfumat de codonys. / espetec de geranis / al defora, pertot.
Pels teus camps d'or i plata / trepadella ha florit. / El ballet et puntegen / quatre alzines, vuit pins.
Un pagès de pessebre / envesteis feix i prat. / M'he sentit la seva ombra / al palmell de la mà.
Quan t'ensutzes et venten / Pirineu i Montseny. / Si estimaves la lluna / t'agombola un estel.
Sant Francesc s'hi moria, / Oh, quina olor de brull! / L'arc del cel engalana / Sant Jordi i la Damunt.
Se't despengen els núvols / a baranes de sol. / De puntetes camines / pel batre del teu cor.
Acolora mansesa, / rostoll, noia, brogit. / Ets com tota l'Úmbria, / o un raconet d'Assís!".
Història
Aquest poema és obra del poeta i assagista Miquel Saperas i Auvi, barceloní de naixement i amb fortes vinculacions familiars amb la població de Folgueroles. Fou soci fundador de l'entitat Amics de Verdaguer, una de les primeres entitats culturals legalitzades a Catalunya (any 1967).
L'any 1973, la lletra d'aquest poema fou musicada per Pere Vallribera i Moliné transformant-lo en una sardana per a cor i cobla que s'estrenà a Barcelona. Aquesta sardana fou premiada en el I Certamen de Sardanes cantades de Ràdio Barcelona i l'Aliança del Poblenou.
Bibliografia
MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). Folgueroles. Societat i vida d’un poble. Vic: Eumo Editorial, p. 332-333.