Segons la documentació conservada a l'Arxiu Municipal de Sant Iscle de Vallalta, les actes d'atermenament amb els pobles veïns daten de l'any 1851.
La fita en qüestió apareix identificada amb el número 1 en l'acta de l'atermenament que es va realitzar el 23 de desembre de 1889. En el document s'indica que [el mojón] "se halla situado en la Sierra del Ollé y Pujol. Su forma es cuadrado, sus dimensiones ochenta centímetros de altura, está cosntruido de piedra del país, se ha acordado blanquearlo y señalarlo con el número 1 y la inicial S.A.V. correspondiente a esta población en la cara que mira al termino municipal de la misma".
El 20 de maig de 1919, la mateixa pedra és designada en tercer lloc en el quadern de delimitació dels termes d'Arenys de Munt i Sant Iscle al sot de l'Oradella. Els altres dos senyals es van enclavar a l'eix del torrent i aquest, a la capçalera. A la documentació és descrit com "un hito de piedra mal labrada que afecta la forma de un paralelelípedo rectangular, cuyas dimensiones son: cincuenta centímetres de longitud por treinta centímetres de latitud en su base y ochenta y cinco centímetres de altura, teniendo gravada en la cara N la letra majúscula 'V' y en la cara S la letra majúscula 'A'. Esta situado en el punto más bajo del collado llamdo de 'Coll de Genís' en cuyo punto nace el torrente de Oradella, a unos siete metros de la margen S del camino de Can Paraira y en terreno de monte alto de alcornoques propiedad de Don Joaquín Pujol Lloveras [...] Este mojón es común a los términos municipales de Arenys de Munt, de San Acisclo de Vallalta, y de Vallgorguina".
