Súties
Sant Iscle de Vallalta

    Maresme
    Element dispers, generalment en llocs emboscats, difícil d'identificar.
    288

    Coordenades:

    41.63204
    2.55679
    463084
    4609018
    Número de fitxa
    08193 - 83
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Contemporani
    Segle
    XX
    Estat de conservació
    Dolent
    Estat de conservació dolent, a causa de l'abandonament del carboneig i de la proliferació del bosc.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Difícil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Propietaris diversos
    Autoria de la fitxa
    Àlex Asensio

    Les súties són forats artificials practicats a terra de proporcions rectangulars, generalment inferiors a 1 metre d'amplada i a 2 de llargada, que s'utilitzaven per fer carbonet de les branques primes mitjançant la seva combustió, a mode de forn. S'utilitzava el menudall de tota mena de fusta: alzina, arboç, bruc, castanyer i pi.
    Quan la sútia era plena de branca, s'hi atiava un foc ben viu fins que prenia tota la llenya. Acte seguit, es colgava de la mateixa terra que s'havia excavat perquè cremés lentament, fins a consumir tot l'oxigen. Passats un parell o tres de dies, es destapava, es garbellava i en sortia un carbó de trossos petits, el "carbonet", que es posava en paperines i servia per encendre els brasers i cuinar plats ràpids, com ara una truita.

    Aquests elements es troben dispersos pel territori, de manera que no es poden associar directament a cap propietat. Les coordenades indicades en la present fitxa corresponen a un dels emplaçaments on se n'han indentificat, però no pas a l'únic on n'hi han.

    RANGIL I BRUNET, Daniel (2011). Piles i súties. Recull de la memòria oral del Montnegre (III). Capellades: Daniel Rangil. p. 33.